MEMÒRIA DE 1r BATXILLERAT C


CRITERIS D'AVALUACIÓ:




CORRECCIÓ DEL COMENTARI DE TEXT DE LA VITA CHRISTI D'ISABEL DE VILLENA:




PROGRAMACIÓ I CRONOLOGIA PER LA PRESENTACIÓ DELS TREBALLS:


Recordeu la importància de la assistència a classe, especialment aquestes últimes setmanes en les quals van a tindre lloc les diferents exposicions d’autors i en les quals anem a fer comentaris individuals de diferents fragments de les obres que presente cada grup.
Quan les exposicions i els comentaris s’hagen finalitzat es realitzarà un comentari que constarà d’un dels fragments prèviament presentats a classe.

Després de llegir a classe el text 14 de Joan Fuster, hem començat un xicotet debat. Estem d’acord amb el text? Es necessària la violència? Deixar-nos morir per alguna cosa seria considerat fanatisme? També hem fet una connexió amb un llibre que ha tingut èxit a la fira del llibre d’enguany, Indigneu-vos de Stéphane Hessel, i hem considerat situacions paradoxals en les quals cal emprar la violència per defensar-nos de la violència.
Ací teniu un enllaç amb el vídeo on Hessel insisteix a dir que cal 'entendre que la violència va contra l'esperança', però que 'hem de preferir l'esperança, l'esperança de la no-violència', que és perfectament possible, encara que reconeix: 'Com evitar la violència quan ens sotmeten a una gran violència?' En favor d'aquesta possibilitat explica que els palestins són capaços, sovint, de manifestar-se sense recórrer a les armes, malgrat la violència d'Israel.
A la presentació del llibre, Hessel ha parlat del paper de l'ONU a Líbia i ha defensat la intervenció militar, necessària per a evitar més hecatombes de Gaddafi.
Membre de la resistència francesa que s'uní al general De Gaulle, Hessel adverteix que la resistència és, avui, molt més difícil que no fa trenta anys: abans era molt clar l'enemic, es digués Hitler, Stalin o Franco, però avui l'enemic és la injustícia, la pobresa, l'explotació de la terra i la violació de qualssevol drets recollits en la declaració que ell mateix contribuí a redactar; una declaració, confessa, que no es compleix.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3867042/20110330/stephane-hessel-declaracio-universal-drets-humans-compleix.html

COMENTARI FINAL: dimarts 7 DE JUNY

Per preparar el comentari podeu consultar les memòries i les següents pàgines del llibre sobre els autors i les obres que poden aparéixer:

- Cròniques: p. 49 a 58
- Literatura religiosa: p.84 a 86
- Arnau de Vilanova i Ramon Llull: p. 90 a 92
- Eiximenis: p. 94-95
- Sant Vicent Ferrer: p. 95-96
- Sor Isabel de Villena: p. 97
- Jacint Verdaguer: p. 245-246
- Narcís Oller: p. 272 a 275
- Eduard Escalante: p. 275-276.

El comentari contindrà preguntes tant sobre el contingut com sobre els recursos expressius. També caldrà fer una valoració on es compararà i s'explicaran les coincidències i diferències entre els autores i les obres treballades. En el wiki podeu consultar els models de comentari narratius i poètics, accedint des de la columna de l'esquerra.

Podeu consultar el següents esquemes sobre els moviments literaris, els autors i les obres que hem donat per preparar el comentari per al proper dimarts. En el comentari heu de relacionar els autors i les obres que hem comentat a classe: coincidències i diferències. També els podeu comparar amb altres lectures, pel·lícules,cançons,... que conegueu.



A més, hem comentat les primeres autores que van escriure en les diferents llengües romanç ja que no solen aparéixer als llibres de Literatura, com a exemple de la invisibilitat que ha tingut la dona en la història:

· Víria Acte, segle II, va escriure en llatí. Es conserven tres inscripcions romanes trobades a València.

· Christine de Pizan (1364-1430), segle XIV, la primera escriptora que va escriure en francés.

· Aphra Behn, 1640, va escriure en anglés.

· Santa Teresa de Jesús, segle XVI, va escriure en castellà.

· La reina de Mallorca (s. XIV), poetessa de la qual es conserva un poema, que és un plany seguint la tradició trobadoresca.

· Isabel de Villena (1430-90), primera escriptora en català, autora de la Vita Christi, protagonitzada pels personatges femenins de l'evangeli i no per Jesucrist.

· Isabel Suaris (1440/90), noble valenciana coetània d'Isabel de Villena, va escriure en català, va ser molt culta i va morir molt jove

· Tecla Borgia (1435, Gandia-1459, València), neboda de Calixte II i germana del papa alexandre VI. També va escriure en català. Es conserva una composició dirigida per Ausiàs Marc.

EXEMPLE de comentari sobre el poema Plus Ultra de Jacint Verdaguer.

El títol és parcialmente temàtic, ja que fa referència a la qüestió que tracta el poema però sense especificar que es tracta d’una visió de l’univers en contrast amb el món reduït dels homes.

Pel que fa als recursos formals, es tracta d’un poema amb versos d’art menor, heptasíl·labs, amb rima assonant als versos pars i queden lliures els versos senars. Per tant, és un romanç.

Exemple de recursos d’una de les estrofes d’aquest poema. Podem trobar:

1) al vers primer una repetició: "allà, d'allà".

2) Al segon trobem una personificació: "he vist somriure a una estrella".

3) Al tercer trobem una altra personificació: "al front del cel".

4) Comparació: "com espiga en temps de sega".

5) I finalment trobem una metàfora: "una efímera lluerna".


Altres figures retòriques que hi apareixen són metonímia, comparació, hipèrbole, antítesi, comparacions,...-.També s'observa un ritme molt marcat per les repeticions, el paral·lelisme, anàfores, polisíndeton, enumeracions, epanadiplosi i hipèrbatons.Els camps semàntics que hi apareixen estan relacionats amb elements de la natura, com el cel, els animals, el relleu geogràfic, elements vegetals, que representen metafòricamente l’univers. El llenguatge i el to són col·loquials: diminutius, article “lo”.
VALORACIÓ i intertextualitat: relació amb altres poemes, llibres, autors.Verdaguer és un clergue i, com altres autors de literatura religiosa que hem vist, té una visió del món transcendent i una intenció moral. Estava obsessionat amb la idea d’erradicar el mal, com Llull i Sant Vicent Ferrer, i es creia un il·luminat. Fins i tot practicava l’exorcisme i va actuar fora de l’ortodoxia eclesiàstica. També, com Arnau de Vilanova, va viatjar molt i va buscar la protecció de persones influients, adoptant una actitud propera al franciscanisme, que hem vist també en Llull.
El poeta viu immers en una crisi profunda provocada pel viatge a Palestina i Egipte, del qual torna trasbalsat. Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1888) són les anotacions que mossèn Cinto va prendre mentre fa el viatge i que expliquen el desig de purificació i el canvi d'orientació en la seva vida. Aquest canvi consisteix a dedicar-se més a les tasques eclesiàstiques que no pas a les d'escriptor, cosa que inclou una pràctica desordenada de la caritat, que l'omple de deutes i, més tard, el posa en contacte amb un grup d'exorcistes. És aleshores que entra en la vida del poeta la família Duran, formada per una dona vídua i dues filles, a les quals promet que no abandonaria. Aquesta actitud d'ajuda incondicional als desvalguts i els comportaments que se'n deriven li valen la desconfiança dels marquesos de Comillas i, finalment, la decisió de prescindir dels seus serveis com a capellà domèstic. Tampoc és entès per les autoritats eclesiàstiques, que, amb un diagnòstic de follia, l'allunyen de Barcelona.
Encara estudiant, el 1865, li són premiades dues poesies als Jocs Florals de Barcelona. També van ser premiats Àngel Guimerà i Narcís Oller, els altres dos autors representants de la Renaixença catalana que hem treballat. També, com ells, és de formació romàntica.
Una altra connexió la trobem amb els poetes místics, com poden ser en la tradició castellana S. Juan de la Cruz i Sta. Teresa de Jesús, o en el Llibre d’amic e amat, que reflecteix l'experiència mística personal de Llull. Els místics tenen com a font d’inspiració l’amor: els afectes i sentiments que arriben dins el cor de l’home i, per això, es fan tan entenedors per a tothom. Aquest misticisme està present en tota l’obra poètica de Verdaguer, tant en la religiosa com en la patriòtica. Però, lluny d’expressar-se amb formes conceptuals, Verdaguer ens comunica, així i tot, pensaments elevats —humans i religiosos—, sempre amb una gran senzillesa i un amor que és profundament humà i alhora diví.
Verdaguer es dirigeix a la persona amb una clara intenció d’alliçonar i defensar la fe cristiana, fent veure el que és bo i dolent i, per això, no hi manquen mai els consells, que els dóna d’una manera molt delicada, com d’amic. Utilitza recursos per arribar a un públic ample, emprant dialectalismes i expressions col·loquials, com exemples o faules morals, el romanç popular, tal com feien Llull, Eiximenis o Sant V. Ferrer. Però, a més del llenguatge col·loquial, trobem una gran elaboració lingüística, un llenguatge simbòlic i un evident sentit del ritme, com en el cas d’Ausiàs Marc. Com aquest autor, també Verdaguer s’ha popularitzat amb versions musicades dels seus poemes. Els dos destaquen per la seua riques idiomàtica, per les referències als elements de la natura i per ser capaços d’expressar uns sentiments molt intensos.

MEMÒRIA

SHEILA BOSCH MURGA 1º BAHC
Hui en classe han fet una exposició de Narcís Oller, després hem fet el comentari, les preguntes 1 i 2 de la pàgina 274 i 275.
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona , 1930). S`educà en un ambient il·lustrat i molt liberal.
Va estudiar dret a Barcelona. Adscrit al catalanisme conservador.
Gràcies a autors com Émile Zola va començar a ser un escritor realista.
-Aprenentatge:
Primera etapa:
Romanticisme
Costumista
- Segona etapa:
Naturalisme
Realisme
-Obres fracassades per utilitzar malamente els dos estils:
La papallona
Vilaniu
-Obres en què aconseguix utilitzar bé els dos estils:
L`escanyapobres
La bogeria



Débora Albeldo
Hui a classe hem acabat de fer les activitats del comentari de Jacint Verdaguer.Han exposat a classe a Narcís Oller i hem fet el comentari.També han repartit els comentaris d'altres exposicions.

El divendres 27 no hi ha classe de Valencià però cal buscar informació sobre les primeres escriptores en llengua romanç i en llatí a València. També cal escoltar una cançó de Roger Mas sobre un poema de Verdaguer per comentar el tema i els recursos:


"Plus Ultra" de J. Verdaguer


Alla dellà de l’espai,

he vist somriure una estrella,

perduda en lo front del cel,

com espiga en temps de sega,

com el pregon de la frau,

una efímera lluerna.

-Estrelleta -jo li he dit-,

de la mar cerúlia gemma,

de les flors de l’alt verger

series tu la darrera?

-No só la darrera, no.

No só més que una llanterna

de la porta del jardí que

creies tu la frontera.

És sols lo començament

lo que prenies per terme.

L’univers és infinit,

pertot acaba i comença

i ençà, enllà, amunt i avall,

la immensitat és oberta.

I allà on tu veus lo desert

eixams de mons formiguegen




Memòria de classe del dimarts 24 de maig
feta per Beatriz Martín Abril:




Dimarts 12 de maig.
Adhara Prado
Hui a classe el grup de Pablo A. ha fet l´exposició de Sant Vicent Ferrer.
En finalitzar aquesta hem fet un resum i hem contestat dues preguntes d´un text escrit per Ferrer: recursos i misogínia.

Dilluns 9 de maig
David Espinosa
La professora ens ha recomanat el llibre Indigneu-vos per a llegir i ens ha contat la història.
Hem fet l'exercici de la pàgina 58, el 2.
Dominica i Adhara han exposat el seu treball i cadascun ahurà de fer la seua exposició quan li corresponga.
També han repartit el comentaris i treballs.

Memòria dia 21/3/2011
Sergio Pascual Marco
Hui Pilar ha repartit el relats digitals corregits, intentarem veure els relats digitals de Vicente Valero i Sergi i el del meu grup però no vam poder.
Després Pilar ha repartit uns fulls on estaven explicats els treballs que havíem de fer, un de literatura per grups de 2 a 4 persones sobre un autor i les seues obres, després un treball de lectura per llegir-se el llibre d’Àngel Guimerà ‘’Terra Baixa’’ i escriure una escena que continue l’acció de l’obra i fer una lectura dramatitzada d’aquesta.
Per últim, va manar deures per al dia següent de la pagina 28 fins a la 32 exercicis 1,2,3,4,5,6 ; i vam veure les notes provisionals de l'avaluació.

Víctor Pascual

Hui en classe hem parlat de la dixi: personal, espacial i temporal, la modalització. La professora ens ha donat la prova que vam fer el dimarts de la setmana anterior i ha posat uns deures de la pàgina on es troba la modalització i ens ha dit que estudiem perquè posarà una prova el dimarts.

Adhara 22-03-11
Primer hem escollit per grups l'autor que anem a treballar en el pròxim treball.
Després Pilar ens ha repartit un text en el qual em analitzat per grups els elements de la comunicació i després els hem corregit tots junts.
Per al pròxim dia cal portar el exercicis de la pàg 28 a la 32, que són de l '1 al 6 i els corregirem.

Tony Cortijo Esteve 21/2/11

Hui a classe de valencià la professora Pilar ens ha donat els exàmens que vam fer del GRIPAU de la pàgina 15 fins la 37. Després hem hagut d'escriure les nostres errades en el llistat de faltes, hi ha hagut gent que no ho ha pogut acabar en classe (jo) i ens ha deixat emportar-nos-ho i entregar-li'l demà. Finalment, ens ha recordat que corregirem les activitats de les pàgines 166,167,168 i també ens ha dit que la gent que haja tret un quatre i escaig en l'examen ens arrodonirà la nota depenent de com ho hàgem fet en la memòria de classe i els 10 records de la nostra infància, que hem de presentar el proper divendres.

Clara Elena Martínez 15/2/2011
La pròxima setmana, el divendres, Pilar no es pot quedar a classe però hem de deixar-li a l'aula el relat sobre els records personals més antics que tenim. La setmana que ve explicarà millor el que hem de fer al relat.
Recordeu que aquest divendres és l’examen de normativa del Gripau.
Hem corregit les activitats 1 i 2 de les pàgines 165 i 166 de la unitat 5. Pilar ha explicat les característiques dels poemes d’Ausiàs Marc i les hem subratllat.
Víctor Pascual 14/2/2011
Hui a clase hem acabat de completar el poema d’Ausiàs Marc LXIVà ”Lo temps es tal que tot animal brut”.
Hem llegit també uns poemes d’Ausiàs Marc per a dir el seu tema i per últim hem recordat que calia fer els exercicis del tema 5 pàg. 162 fins a 166. I també hem recordat que el divendres hi ha examen de la normativa (del Gripau) pàgines 15-37.

Dia 7 de febrer (Gema Prieto Capel):
Hui hem vist un documental de 10 minuts al voltant de la vida d'Ausiàs March, mentrestant havíem de completar el poema "Veles e vents", que sonava al documental.

Dia 8 de febrer (Sergio Pérez Nieva):
Hui ha explicat les normes i les cal·ligrafies per a fer el dictat de les palatals, després hem fet el dictat i, per últim, hem corregit el dictat del company del costat.

Dia 11 de febrer (Pablo Navarro Santos):
Avui Pilar ens ha passat per parelles unes edicions del llibre GRIPAU, que arreplega les normes ortogràfiques del valencià. Ens hem de preparar les qüestions sobre la part de revisió de normes del llibre, que el tenim penjat al wiki per a consultar-ho. El divendres pròxim farem un examen sobre aquestes qüestions.

Per al dilluns pròxim, cal preparar la lectura del poemes d'Ausiàs Marc en valencià o en anglès.

Memòria de classe del divendres 28 de gener feta per Beatriz Martín Abril:
Hui en classe de valencià calia entregar el treball del llibre de poesia i la ressenya. Hem llegit el poema triat dels llibres Versos per a Anna i Tard o d’hora. El pròxim dia acabarem de llegir els que quedaven, i continuarem posant una nota dels poemes que llegim. També per al pròxim dia cal acabar el comentari que vam començar el dimarts a classe.

MEMÒRIA.
RAQUEL.B
El dimarts dia 25 de gener, vam estar redactant en classe unes preguntes sobre un poema, una fitxa amb un poema i a sota unes preguntes relacionades. No vam poder acabar les preguntes i Pilar ha dit que el proper dia ho acabarem. No ha manat deures, però hem de preparar el poema (del llibre que hàgem escollit i acabar la feina). Això és tot per avui.


David Espinosa

Pel comentari de demà caldrà estudiar de les pàgines 190 a la 198 i la pàg. 23

La professora ha deixat els treballs en el calaix de la taula per a tots els que no els hagen recollit. També ens hem preparat per al comentari amb activitats de la pàgina 190: tipus de rima i versos, etc.. Hem corregit la pàgina 21 el text 4b i la pàgina 22 a b c d e.

jorge villalba

En començar la classe, vàrem anar a recollir els treballs de l´Enric Valor i alguns altres treballs.
Desprès, Pilar ens va posar a fer un exercici sobre la vida d´Enric Valor. Aquest exercici consistia en escoltar i veure un vídeo de quinze minuts on es parlava de la seua vida, de les seus aficions, del seus èxits ...etc. En finalitzar la classe, Pilar va demanar deures per al pròxim dia, que serà el dilluns, ja que, el divendres hem tingut una eixida al cinema. Per dilluns continuarem les activitats del llibre.
Memòria del 10-1-2011 Vicente Valero 1º Bach C
Hui Pilar ens ha donat tota la planificació de la segona avaluació i hem estat parlant-ne. Hem entregat els treballs d’Enric Valor i com a deures ha posat els enigmas d’Enric Valor.
Memòria del 14-01-2011 per David Navarro Martínez
Hui hem llegit dos dels poemes que havia manat la professora per a entregar hui. A més, la professora ens ha parlat del concurs del Sambori. Hem corregit l'últim enigma que ens quedava: "¿Quin llibre encara s'edita de Enric Valor? La resposta era "L'Experiment de Strolowickz". Per últim, hem corregit algunes de les activitats del tema 1 que quedaven pendents.

Vanesa Marí
Per al dia 28 de gener cal entregar:
-La ressenya del llibre de poesia:
  • Com està tractat el tema de l'amor.
  • El tipus d'amor i com es desenvolupa.
  • Exemples de les figures retòriques que hi ha, i quines predominen.
  • Una valoració on es justifique que ens ha agradat més o mneys.
-Triar un poema del teu llibre de lectura per ha recitar-lo en classe, a més d'un poema original escrit per cadascú.

Per al pròxim dia de classe, el dilluns 20, cal portar a classe el poema o cançó d'amor que més ens agrada.

Memòria de classe del divendres 10 de desembre feta per:
Clara Elena Martínez
Haviem de fer l'anàlisi del poema de la Comtessa de Dia.
Hem parlat de l'exposició de Tirant lo Blanc de l' institut. A la biblioteca hi han 75 edicions diferents del Tirant.
Hem vist una part de la exposició, la que està al corredor, i hem fet una ressenya sobre ella amb el títol de cada tauler i el seu contingut. Calia entregar la valoració el divendres o enviar-la per correu.
El dimarts a la vesprada, a les sis, és la inauguració de l'exposició del Tirant. Podem fer una lectura del Tirant per a la inauguració, que constituiria una altra nota per a fer la mitja. Els interessats han d'anar el dilluns a l'hora del pati a la biblioteca.

Beatriz Martín Abril
Hui a classe, hem estudiat, els taulers de l'exposició del Tirant lo Blanc. La professora ha explicat els diferents taulers que parlen de la vida de Joanot Martorell, del que hi passa en novel·la i del context històric en què està basada. També de l’època de Martorell (transició de l’edat mitjana a l’edat moderna) i del moment en què està situat el Tirant. Els alumnes hem apuntat les principals dades que apareixien als taulers, i per a deures cal fer un full amb un esquema o petit resum, amb la nostra valoració del que ens ha paregut més interessant, quin ha sigut el tauler que més ens ha agradat i per què.

Sheila Bosch
Hui la professora ha demanat que li portàrem el poema de la Comtessa de Dia. També ha parlat d´unes invitacions per a una exposició que es fa a l´institut. El tema principal d´aquesta exposició són les edicions del Tirant lo Blanc. La professora ha dit que si algú volguera llegir un fragment en la inaguració podria preparar-lo.
Hui també havíem d’entregar el dossier de valencià amb tot el que hem fet en este trimestre.
Després la professora va explicar una miqueta el tema principal de l´exposició i havíem de fer un resum del que més ens ha cridat l´atenció.

Memòria de classe del dia 3-12-10 Débora Albeldo y Javier Lledó
Hui a classe hem corregit el comentari i l'activitat d'ordenar les estrofes del poema "No és meravella si el meu cant".
Hem deixat el comentari del poema de la Comtessa de Dia, que apareix també en el dossier de literatura medieval, per al divendres 10-12.
També hem de lliurar un dossier amb totes les activtats realitzades, sense faltes i amb un índex.

MEMÒRIA setmana del 22 al 26 de novembre
Pablo Navarro Santos, dilluns 22:
- Hui a classe hem fet el dictat de les oclusives a la sala d’usos múltiples.
- Els pròxims dictats seràn el dilluns i dimarts de la semana que ve, bilavials el dilluns i de totes les normes vistes el dimarts.
- En acabar el dictat, l’hem intercanviat i corregit entre tots.
Cristina Morales San Martín, dimarts 23:
- Hui a classe a la sala d'usos múltiples hem acabat de fer les exposicions dels llibres de lectura Gema; Nacho; Alica, Raquel i Carla; Vicente.
- Hem entregat la fitxa amb la valoració de cadascun, que contarà per nota.
- Per al divendres cal fer totes les activitats del feudalisme excepte les que ja havíem fet el dia anterior.
- Tornem a dir que el dilluns hi haurà un dictat sobre les bilavials.
- També repetim que el dimarts hi haurà un dictal globlal de totes les normes ortogràfiques que hem vist fins ara.
David Navarro Martínez, divendres 26:
- Hui hem corregit entre tota la classe les preguntes del feudalisme que havien quedat pendents de l’altre dia.
- A més el próxim divendres 3 de desembre comentarem el poema que hi ha al final del dossier, així que cal mirar-lo i redactar el comentari.

Setmana del 15 al 19 de novembre
Sergio Pérez Nieva
-Hem anat a la sala d’usos múltiples on han explicat i comentat els llibres de lectura els alumnes següents: - Pablo Angulo - Adrian Ballester - Vanessa, Cristina i Débora - Sergio Pascual -David Espinosa - Víctor Pascual i Tony Cortijo Han fet la introducció i han comentat el llibre que s’han llegit ells. Nosaltres hem hagut de posar una valoració de cadascú i justificar el per què de la nota.
VICTOR PASCUAL SANCHEZ
- Hem anat a l'aula de valencià i hem estat treballant les preguntes del feudalisme:
7. Quins tipus de vida portaven els nobles? Portaven una vida de riquesa i poder absolutista i es dedicaven a la guerra o la religió.
8. Senyala les caracteristiques del rei en la edat mitjana? Tenia molt de poder i ningú li deia el que havia de fer. Tenia els tres poders: judicial, legislatiu i executiu.
9. Qui eren els càtars? Els càtars o albigesos eren els integrants d′una heretgia partidaria del retorn a les essències primitives del cristianisme. Aquest moviment es va expandir des del nord d'Itàlia i per la Provença fins a Occitània.
Les preguntes 1-2-3-4-5-6-10-11-12 cal fer-les pel divendres que ve i el dilluns hi ha dictat dels fonemes oclusious, pàgines 108 i 109. El dimarts, en la sala d’usos múltiples, es faran les últimes presentacions del llibre de lectura.
----------------------

Dimarts 2 de novembre: Anirem a multiusos per completar les activitats del Tirant i descobrir els enigmes que falten.

Divendres 5 de nov.: Comentari individual i enigmes sobre Tirant.

Dilluns 25:

- Comentem el text en què Tirant es declara a Carmesina, com ho fa i quins recursos retòriques s'hi troben.

- Completem els enigmes que falten i les influènies d'altres autors i obres en el Tirant.


Alicia Duato Martínez- 1º BAH C
Enigmes:
- Per qué es tan modern l’episodi en que Tirant i Carmensina passen la nit junts?
- Qué es una lletra de batalla?
- Com s’anomena l’ocell que pren el seu nom de la novel.la Tirant lo blanc(h)?

Plurals de consonanats alveolars:
Agudes: acabades en -as, -es, -os + sos / acabades en -ís, -ús + os
Despres hem fet un dictat sobre alveolars, i els exercicis de la pàgina 69, 70 i 71.

Deures: Descobrir els enigmes sobre el Tirant i un comentari del llibre sobre El nom de la rosa del tema 4.
Memòria del dia 19-10-10 (Gema Prieto Capel)
Hui, hem anat a l’aula d'usos múltiples i hem resolgut 3 enigmes:
- Per què és tan modern el fragment on Tirant i Carmesina passen la nit junt?
- Com s'anomena l'ocell que pren el seu nom de la novel·la Tirant lo Blanc?
- Què és una lletra de batalla?
I la professora ha plantejat un altre enigma: Les influències d'altres autors que es veuen reflexades en el Tirant de Joan Martorell, i la professora ha distribuït els autors per ordre de llista a la classe.
També hem vist un fragment de la pel·lícula 'El nom de la rosa' i unes preguntes:
1. Per què és troben els llibres en un laberint?
2. Quins llibres es troben els protagonistes?
3. Per què estan prohibits?
4. Què representa la Inquisició?
Per últim, els deures dels enigmes, llegir de la pàgina 124 els fragments de 'El nom de la rosa', i acabar les preguntes.


Mario Cano

Dia 6/10/10 Llegir pag. 133 a classe Resum novel·la cavalleresca, i novel·la de cavallers Enigma: (per què tirant lo blanc(h)? 8/10/10 Estem resolvent el enigma de tirant lo blanc(h) i ens en tornem a proposar: Per que s'anomena tirant lo blanc(h) D'on era tirant? Quin eren els seus pares?

Exercicis dia 15: 131 nº5 comentari sobre l'humanisme, dia 18: dictat sobre alveolars i els exercicis de la pagina 69 fins a la 71.



MEMÒRIA DIA 1 D´OCTUBRE.
Vicente Valero Higón 1º BATX.

Hui a classe hem treballat el que cal posar en el diari de lectura:

- Nombre de pàgines que hem llegit cada dia
- Data.
- Lloc de lectura.
- Horari de lectura.
- Hem de destacar algun fet del que hem llegit o l´actuació d´algun personatge, o qualsevol altre element dela narració que ens cride l’atenció
Després de l´explicació hem llegit uns vint minuts.

1a setmana: del 20 al 24 de setembre

-Memoria: 21 de setembre Hem comentat els llibres de lectura, hem fet un repàs d'ortografia i la professora ha posat de deures per al pròxim dia les pàgines 33 a la 37 del llibre.
-Memoria: 24 de setembre Hem corregit els deures i hem anotat en un full el llibre que anem a llegir cadascú per a la primera avaluació. Els que no ho han decidit encara, han de triar entre els que apareixen en aquest llistat el pròxim dia, si no han portat una altra opció. El divendres 1 d'octubre hem de portar el llibre que hem elegit per llegir-lo a classe i començar el diari de lectura. El treball del llibre ha d'estar preparat per l'última setmana d'octubre. La nota serà del 50% de la presentació oral i 50% del treball escrit. L'oral es pot fer per grups o individual. L'escrit serà individual.
Per al dilluns 27 farem un examen sobre apostrofació, accentuació, dièresi i el guionet.

Memòria dia 27-09-2010 Shirley Teran Lara 1r BATX.
En la classe de hui hem fet un dictat sobre les paraules donades en la classe anterior. La professora ens ha dictat cinc frases i havíem de posar apòstrofs, després ens en ha dictat cinc més i havíem de posar dièresi, a continuació ens ha dictat diverses paraules compostes i havíem de posar guió i accents, quan fóra necessari.
Memòria dia 28-09-2010 Jorge Villalba Moreno 1r BATX.
Hui hem donat els elements de la narracio:

- Autor: real / model (aquell que el lector imagina).

- Narrador: Extern: que pot ser omniscient o un testimoni equiscent.

Intern: que és un personatge o un testimoni dels fets.

- Estructura: situació inicial, després ocorre un fet que trenca l´equilibri i finalment el desenllaç.

- Temps: es discontinu o lineal. Pel que fa a la història, es pot comentar l´època i la duració; i per la part del discurs, si l’ordre és cronològic, hi ha elipsi, flash-back o flash-forward.

- Espai: hi ha microespai, que són els llocs concrets on es desenvolupa l’acció, i macroespai, que es la localització geogràfica.

- Personatges: hi ha protagonistes, antagonistes i secundaris (ajudants i oponents).

- Estil: pot ser formal (elaborat) o informal (col·loquial, sembla més espontani).

- Gènere: Segons l´efecte en el lector (tragèdia, comèdia, drama i melodrama).

Segons la referència a la realitat (realista, fantàstic, meràvellos i extraordinari).

Segons el tema (ciència ficció, misteri, terror, novel·la negra i policiaca).