MEMÒRIA DE 1r DE BATXILLERAT B


CRITERIS D'AVALUACIÓ:




CORRECCIÓ DEL COMENTARI DEL TEXT DE LA VITA CHRISTI D'ISABEL DE VILLENA:




PROGRAMACIÓ I CRONOLOGIA PER LA PRESENTACIÓ DELS TREBALLS:


Recordeu la importància de la assistència a classe, especialment aquestes últimes setmanes en les quals van a tindre lloc les diferents exposicions d’autors i en les quals anem a fer comentaris individuals de diferents fragments de les obres que presente cada grup.
Quan les exposicions i els comentaris s’hagen finalitzat es realitzarà un comentari que constarà d’un dels fragments prèviament presentats a classe.

Després de llegir a classe el text 14 de Joan Fuster, hem començat un xicotet debat. Estem d’acord amb el text? Es necessària la violència? Deixar-nos morir per alguna cosa seria considerat fanatisme? També hem fet una connexió amb un llibre que ha tingut èxit a la fira del llibre d’enguany, Indigneu-vos de Stéphane Hessel, i hem considerat situacions paradoxals en les quals cal emprar la violència per defensar-nos de la violència.
Ací teniu un enllaç amb el vídeo on Hessel insisteix a dir que cal 'entendre que la violència va contra l'esperança', però que 'hem de preferir l'esperança, l'esperança de la no-violència', que és perfectament possible, encara que reconeix: 'Com evitar la violència quan ens sotmeten a una gran violència?' En favor d'aquesta possibilitat explica que els palestins són capaços, sovint, de manifestar-se sense recórrer a les armes, malgrat la violència d'Israel.
A la presentació del llibre, Hessel ha parlat del paper de l'ONU a Líbia i ha defensat la intervenció militar, necessària per a evitar més hecatombes de Gaddafi.
Membre de la resistència francesa que s'uní al general De Gaulle, Hessel adverteix que la resistència és, avui, molt més difícil que no fa trenta anys: abans era molt clar l'enemic, es digués Hitler, Stalin o Franco, però avui l'enemic és la injustícia, la pobresa, l'explotació de la terra i la violació de qualssevol drets recollits en la declaració que ell mateix contribuí a redactar; una declaració, confessa, que no es compleix.

COMENTARI FINAL: divendres 3 DE JUNY

Per preparar el comentari podeu consultar les memòries i les següents pàgines del llibre sobre els autors i les obres que poden aparéixer:

- Cròniques: p. 49 a 58
- Literatura religiosa: p.84 a 86
- Arnau de Vilanova i Ramon Llull: p. 90 a 92
- Eiximenis: p. 94-95
- Sant Vicent Ferrer: p. 95-96
- Sor Isabel de Villena: p. 97
- Jacint Verdaguer: p. 245-246
- Narcís Oller: p. 272 a 275

El comentari contindrà preguntes tant sobre el contingut com sobre els recursos expressius. També caldrà fer una valoració on es compararà i s'explicaran les coincidències i diferències entre els autores i les obres treballades. En el wiki podeu consultar els models de comentari narratius i poètics, accedint des de la columna de l'esquerra.

Podeu consultar el següents esquemes sobre els moviments literaris, els autors i les obres que hem donat per preparar el comentari per al proper divendres. En el comentari heu de relacionar els autors i les obres que hem comentat a classe: coincidències i diferències. També els podeu comparar amb altres lectures, pel·lícules,cançons,... que conegueu.



MEMÒRIA

MEMÒRIA DEL 10 DE JUNY . (PAULA FÉLIX )
Avui a classe Aída Pérez ha fet la seva exposició sobre la Decadència, el Barroc, la Reinaixença i el Misteri d´Elx.

La Decadència és el perío de l'època de la literatura catalana que comença amb l'edat moderna (Segle XVI) fins a la Renaixença del segle XIX. La decadència és, en part, una construcció dels autors de la Renaixença i crítics posteriors. La Decadència de la literatura catalana s'ha contrastat amb l'esplendor del Segle d'Or de la literatura en castellà.
Coincideix amb la castellanització de tota Espanya i la degeneració de les institucions de la Corona d'Aragó després de la unió de les corones de Castella i Aragó amb el casament de Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
L'art Barroc, a més d'un període de la història de l'art, fou un moviment cultural que es va estendre a la literatura, la pintura, l'arquitectura, la dansa i la música des del 1600 fins 1750 aproximadament. L'estil Barroc va sorgir a principis del segle XVII, després del Concili de Trent (1545-1563) a Itàlia. D'ací es va estendre cap a la major part d'Europa. Fou un moviment que va impulsar un estil artístic que es dirigeix no només a les èlits, sinó al poble illetrat. Axí, en pintura i arquitectura, el Barroc utilitza una iconografia directa i teatral, amb tendència a una abundància d'ornamentació. Durant molt de temps (segles XVIII i XIX), el terme "barroc" va tenir un sentit pejoratiu, sinònim de sobrecarregat, desmesurat i irracional, fins que posteriorment fou revaloritzat a finals del segle XIX.

La Renaixença és un moviment cultural valencià del segle XIX. El seu nom sorgeix de la voluntat de fer renàixer el valencià com a llengua literària i de cultura després de segles de diglòssia respecte del castellà
(període anomenat genèricament Decadència)

El Misteri d'Elx (també anomenat localment La Festa) és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que se celebra a Elx des de l'edat mitjana. És una de les poques representacions de la litúrgia que encara es fa dins d'una església, i declarat patrimoni de la humanitat des del 2001.

Finalment hem fet el coementari i Pilar ha donat les notes de l´avaluació provisionals.

Hui en clase hem acabat de fer les activitats del comentari de Jacint Verdaguer.Han exposat en clase a Narcís Oller i em fet el comentari.També han repartit els comentaris d'altres exposicions.
Eva Quilis

Hui a classe hem comentat les primeres autores que van escriure en les diferents llengües romanç. Vaig a anomenar-les una per una:

· Víria Acte, segle II, va escriure en llatí. Es conserven tres inscripcions romanes trobades a València.

· Christine de Pizan (1364-1430), segle XIV, la primera escriptora que va escriure en francés.

· Aphra Behn, 1640, va escriure en anglés.

· Santa Teresa de Jesús, segle XVI, va escriure en castellà.

· La reina de Mallorca (s. XIV), poetessa de la qual es conserva un poema, que és un plany seguint la tradició trobadoresca.

· Isabel de Villena (1430-90), primera escriptora en català, autora de la Vita Christi, protagonitzada pels personatges femenins de l'evangeli i no per Jesucrist.

· Isabel Suaris (1440/90), noble valenciana coetània d'Isabel de Villena, va escriure en català, va ser molt culta i va morir molt jove

· Tecla Borgia (1435, Gandia-1459, València), neboda de Calixte II i germana del papa alexandre VI. També va escriure en català. Es conserva una composició dirigida per Ausiàs Marc.

Després de parlar sobre les primeres autores hem fet comentari sobre el poema Plus Ultra de Jacint Verdaguer.

El títol és parcialmente temàtic, ja que fa referència a la qüestió que tracta el poema però sense especificar que es tracta d’una visió de l’univers en contrast amb el món reduït dels homes.

Pel que fa als recursos formals, es tracta d’un poema amb versos d’art menor, heptasíl·labs, amb rima assonant als versos pars i queden lliures els versos senars. Per tant, és un romanç.

Exemple de recursos d’una de les estrofes d’aquest poema. Podem trobar:

1) al vers primer una repetició: "allà, d'allà".

2) Al segon trobem una personificació: "he vist somriure a una estrella".

3) Al tercer trobem una altra personificació: "al front del cel".

4) Comparació: "com espiga en temps de sega".

5) I finalment trobem una metàfora: "una efímera lluerna".


Altres figures retòriques que hi apareixen són metonímia, comparació, hipèrbole, antítesi, comparacions,...-.També s'observa un ritme molt marcat per les repeticions, el paral·lelisme, anàfores, polisíndeton, enumeracions, epanadiplosi i hipèrbatons.
Els camps semàntics que hi apareixen estan relacionats amb elements de la natura, com el cel, els animals, el relleu geogràfic, elements vegetals, que representen metafòricamente l’univers. El llenguatge i el to són col·loquials: diminutius, article “lo”.
VALORACIÓ i intertextualitat: relació amb altres poemes, llibres, autors.
Verdaguer és un clergue i, com altres autors de literatura religiosa que hem vist, té una visió del món transcendent i una intenció moral. Estava obsessionat amb la idea d’erradicar el mal, com Llull i Sant Vicent Ferrer, i es creia un il·luminat. Fins i tot practicava l’exorcisme i va actuar fora de l’ortodoxia eclesiàstica. També, com Arnau de Vilanova, va viatjar molt i va buscar la protecció de persones influients, adoptant una actitud propera al franciscanisme, que hem vist també en Llull.El poeta viu immers en una crisi profunda provocada pel viatge a Palestina i Egipte, del qual torna trasbalsat. Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1888) són les anotacions que mossèn Cinto va prendre mentre fa el viatge i que expliquen el desig de purificació i el canvi d'orientació en la seva vida. Aquest canvi consisteix a dedicar-se més a les tasques eclesiàstiques que no pas a les d'escriptor, cosa que inclou una pràctica desordenada de la caritat, que l'omple de deutes i, més tard, el posa en contacte amb un grup d'exorcistes. És aleshores que entra en la vida del poeta la família Duran, formada per una dona vídua i dues filles, a les quals promet que no abandonaria. Aquesta actitud d'ajuda incondicional als desvalguts i els comportaments que se'n deriven li valen la desconfiança dels marquesos de Comillas i, finalment, la decisió de prescindir dels seus serveis com a capellà domèstic. Tampoc és entès per les autoritats eclesiàstiques, que, amb un diagnòstic de follia, l'allunyen de Barcelona.Encara estudiant, el 1865, li són premiades dues poesies als Jocs Florals de Barcelona. També van ser premiats Àngel Guimerà i Narcís Oller, els altres dos autors representants de la Renaixença catalana que hem treballat. També, com ells, és de formació romàntica.Una altra connexió la trobem amb els poetes místics, com poden ser en la tradició castellana S. Juan de la Cruz i Sta. Teresa de Jesús, o en el Llibre d’amic e amat, que reflecteix l'experiència mística personal de Llull. Els místics tenen com a font d’inspiració l’amor: els afectes i sentiments que arriben dins el cor de l’home i, per això, es fan tan entenedors per a tothom. Aquest misticisme està present en tota l’obra poètica de Verdaguer, tant en la religiosa com en la patriòtica. Però, lluny d’expressar-se amb formes conceptuals, Verdaguer ens comunica, així i tot, pensaments elevats —humans i religiosos—, sempre amb una gran senzillesa i un amor que és profundament humà i alhora diví.Verdaguer es dirigeix a la persona amb una clara intenció d’alliçonar i defensar la fe cristiana, fent veure el que és bo i dolent i, per això, no hi manquen mai els consells, que els dóna d’una manera molt delicada, com d’amic. Utilitza recursos per arribar a un públic ample, emprant dialectalismes i expressions col·loquials, com exemples o faules morals, el romanç popular, tal com feien Llull, Eiximenis o Sant V. Ferrer. Però, a més del llenguatge col·loquial, trobem una gran elaboració lingüística, un llenguatge simbòlic i un evident sentit del ritme, com en el cas d’Ausiàs Marc. Com aquest autor, també Verdaguer s’ha popularitzat amb versions musicades dels seus poemes. Els dos destaquen per la seua riques idiomàtica, per les referències als elements de la natura i per ser capaços d’expressar uns sentiments molt intensos.

Per acabar, Marta ha llegit un fragment del llibre de Narcís Oller La bogeria i ha fet el comentari. Aquesta novel·la tracta sobre un home anomenat Daniel que comença a tornar-se boig, és una novel·la realista i naturalista amb aspectes psicològics. Apareix un metge que l'ajuda amb la seua malaltia. Desprès de llegir el text, Marta ens ha dictat unes qüestions que més tard hem contestat.

a) Quins personatges apareixen? Daniel, el metge, la nòvia de Daniel i altres personatges que apareixen a la obra.

b) Com és el narrador? El narrador és un testimoni de tot el que passa. Narrador objectiu o narrador testimoni.

c) Tema de la obra? El tema principal és l’actitud que pren el personatge principal. Aquesta obra té diferents punts de vista.

d) Llenguatge utilitzat: realista, reflexa la manera de parlar de la societat de l'època.


Abans d'eixir de classe, Pilar en ha dit que El misteri d'Elx , Escalante i Gimerà no van a eixir al comentari de text del divendres dia 3-6-11.


El divendres 27 no hi ha classe de Valencià però cal buscar informació sobre les primeres escriptores en llengua romanç i en llatí a València. També cal escoltar una cançó de Roger Mas sobre un poema de Verdaguer per comentar el tema i els recursos:


Alla dellà de l’espai,
he vist somriure una estrella,
perduda en lo front del cel,
com espiga en temps de sega,
com el pregon de la frau,
una efímera lluerna.

-Estrelleta -jo li he dit-,
de la mar cerúlia gemma,
de les flors de l’alt verger
series tu la darrera?

-No só la darrera, no.
No só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament
lo que prenies per terme.

L’univers és infinit,
pertot acaba i comença
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta.
I allà on tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen
"Plus Ultra" de J. Verdaguer


Memòria de classe: Marta Riera Zurriaga 1ºBAHB 23/5/2011
Hem fet un esquema dels moviments literaris i autors i l'hem explicat:

MOVIMENTS LITERARIS I AUTORS

·S. XII: TROBADORESCA : Trobairitz – La Comtessa de Dia
·S. XIII: LITERATURA RELIGIOSA I MEDIEVAL: Prosa historiogràfica (Cròniques) / Novel·la de cavalleries / Cançó de gesta. Ramon Llull i Arnau de Villanova.
·S. XIV: LITERATURA RELIGIOSA: Eiximenis i San Vicent Ferrer.
·S. XV: SEGLE D'OR: Novel·la cavalleresca: J. Martorell (Tirant lo Blanc) / Sor Isabel de Villena / SATÍRICA: Jaume Roig / POESIA: A. Marc, Rois de Corella i Jordi de Sant Jordi
·S. XVI-XIX: DECADÈNCIA: Castellanització i obres més populars, de tradició oral / Teatre religiós: Misteri d'Elx.

-Finalment, va posar deures per al pròxim dia: llegir i fer un esquema de les característiques de la decadència i buscar a internet les primeres escriptores femenines en llengüa romanç.

Gema García Sánchez.
El 20-5-2011 vam fer l'exposició d'Isabel de Villena i de deures cal buscar una escriptora (dona) de la mateixa època que Isabel o abans.

Maria Villalba Elena 1r BAHB 18-05-2011
MEMÒRIA DE CLASSE:
-Artur i Àlex han fet una exposició sobre SantVicent Ferrer: Va intervenir en El cisma d’Occident i en el Compromís de Casp.
-Comentari: han parlat sobre quatre fragments de sermons.
-Algunes comparacions amb altres autors: Anunciava l'apocalipsi comArnau deVilanova i RamonLlul; era dominicà i no franciscà, comVilanova; va predicar per tota Europa, comVilanova i, finalment, utilitzava semblances i exemples per adonar lliçons, comEiximenis (faules, anècdotes...).
(Aquest autorés a lapàgina94amblabiografiaielcomentari).
Pilar ha dit que és important portar a classe llibres de l‘autor de qui parlem. si en tenim.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3867042/20110330/stephane-hessel-declaracio-universal-drets-humans-compleix.html


Memoria dia 16 de Maig (Dilluns) Carlos Ochoa

-Hui han presentat el seu autor Aitana Cano i Belen Escartí. L'autor que han presentat ha sigut Francesc d'Eiximenis.
-A continuació hem fet un comentari de Francesc d'Eiximenis, en el qual han fet tres preguntes i les hem respost i després hem posat la nostra valoració personal.
Les coses mes importants que han dit són:
-Va nàixer a Girona entre 1328 i 1332, fou franciscà. -Es va dedicar a l'ensenyament.-L'extensa obra té com a objectiu estrendre la religió.-Algunes obres en català són: -Tractat d'usura -Llibre dels àngels-I en llatí -Pastorale -Ars Praedicandi Populo-Les més importants: Lo Crestrià, la Vita Christi, el Llibre de les dones i El llibre dels àngels.-Va influir en els jurats de la ciutat de València. -Les seues obres eren bàsicament moralistes i religioses, criticant a la noblesa, camperols, dones...També vam fer entre tots un comentari sobre l'obra ''El lleó i el seu fill'', contestant a les següents preguntes:1- Quins dels gèneres didàctics i moralitzadors fa servir l'autor?2- Quina és la lliçó moral que se'n pot traure i on la podem trobar?3- Quina opinió té Eiximenis dels pagesos i de les dones?

Memòria del divendres 6 de maig
Adriana Ruiz 1r BAHB
Hui hem fet les activitats del llibre de les pàgines 64 i 65 i hem parlat sobre els dialectes i idiolectes. A més, hem comentat alguns aspectes que defineixen els canis (imitadors dels gitanos) i les chonis i hem fet una traducció de paraules pròpies del calé/caló (idioma que parlen els gitanos).
Bajañi = guitarra
Siñelo caló = sóc gitano
Choli = casa
Pestañi = policia
Bullate = cul
Suaniko = mentider
Sacais = ulls
A més, recordar que:
- Es pot fer un control de lectura optatiu que consistirà en una entrevista personal sobre el llibre que cadascú trie.
- Els criteris d’avaluació dels autors que Pilar va donar en un full el dimecres.
1. Mapa conceptual
2. Comentaris escrits
3. Presentació oral i treball escrit.
- El dilluns hem de portar els comentaris fets per entregar-li’ls a Pilar. El més important d’ells és la correcció expressiva i la comparació amb altres autors i obres.
- Cada falta injustificada a les classes de valencià és un punt menys en l’avaluació final.
- Si el dia que un grup ha de presentar falta algú dels seus components el treball s’ha d’exposar igualment (malgrat que falte una persona del grup) o bé expopsarà el grup següent que haurà de portar el seu treball preparat.
- La setmana que ve han de presentar el treball els grups encarregats dels següents autors i obres:
1. Les Cròniques
2. Arnau de Vilanova
3. Ramon Llull

Helena Company Medina
04/05/2011
- Hui hem posat data per l'entrega del comentari dels autors, que es portarà abans per a què Pilar corregisca el treball prèviament.
També ens ha donat un guió per fer el comentari.
- Hem estat tractant el tema de la comunicació ( pàgines 60 i 61 ).
- Els deures que hem de fer per al pròxim dia són: tots els de les págines 61,63,64,65 i 1 i 2 de la página 66.

MEMÒRIA 20/4/2011
Idaira Martínez Correcher 1r BATX-B
Hui a classe :
- Els que no van vindre a l’examen de ‘Terra Baixa’ l’han fet.
- Pilar ens ha dit que cal enviar-li la millor foto que vam fer a Gandia.
- També ens ha dit que per a pujar nota ens hem de llegir un llibre, el que vulguem i que podem triar-ho d'esta pàgina que està en la wiki: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/index.htm
Si el llibre és d'esta pàgina cal fer les activitats que proposen, i si no és d'esta pàgina cal preguntar-li a Pilar quines activitats fer. També es pot triar en la wiki en LECTURES/1r BATXILLERAT. Desprès de llegir el llibre farà una entrevista personal oral sobre el llibre i la 2a setmana de maig serà l’última setmana per fer-la.
- Al final de la classe ha presentat el treball de Gandia Marina Piñero, i Helena Company el reportatge fotogràfic de Gandia.

Memòria de classe: dia 18/4/2011 (Dilluns)
Carlos Ochoa Quesada

-Pilar ha penjat en el wiki la programació i cronologia per a presentar els treballs (en Word)
-Hem revisat les dates de cadascun.
-En l'esquema o mapa conceptual no cal posar exactament el que es diga en les pàgines web. Cal posar les fonts d'internet. Quantes més pàgines i més informació contrastada millor.
-Per a treballar en grup al mateix temps: google docs i així podrem enviar documents a Pilar també.
-Per a la primera setmana de Maig:
-La variació lingüística: pàgina 60 a 66 del llibre de text
-El Text: pàgina 101 a 105
-El 3 de juny es farà un comentari d'autors treballats.
-Han presentat el treball de Gandia: Gema i Eva, Carlos i María.
- Pilar ha mostrat les seues fotos de Gandia.
-Pilar ha donat les notes de Terra Baixa.


Gema Garcia i Eva Quilis
El passat divendres dia huit d’abril dos cursos de batxillerat anàrem d’excursió a Gandia. Vam eixir de l’institut a les deu del matí.
La primera visita que férem fou al monestir de la Valldigna, un lloc primerament habitat per monjos i més tard per una família que va comprar-lo, entre altres coses per a cultivar totes les terres. Els estils arquitectònics que podem destacar són el gòtic i el barroc. Ho podem observar en els arcs i en tota la decoració en general. És un lloc molt bonic que val la pena veure, ja que es conserven moltes coses i estan molt ben restaurades, de manera que pareix que encara es conserven com estaven abans.
La segona i última visita que férem fou a Gandia, arribàrem a les dos del migdia. Només arribar vàrem dinar i a les quatre de la vespra visitàrem el Palau Ducal. Va ser una visita molt amena ja que els guies anaven disfressats de les persones que habitaven al Palau, per tant va ser molt divertida. L'interior del palau és molt bonic, hi ha una sala que és preciosa.

Clara Garcia
-El divendres 15 d'abril, faran l'entrega del treball de Gandia el que van anar. Els que no anareu mireu la memòria del 6 d'abril on està explicat el treball que cal fer i entregueu-lo el divendres també.
- El dilluns 18 d'abril hi haurà una explicació del treball del autors que consta d'un mapa conceptual i bibliografia que es va a consultar. Es fará la recuperació (per als que porten justificant de la falta) de l'examen de Terra Baixa.

María Villalba Elena
Memòria de classe del dia 6/04/2011:
GANDIA:
-Reportatge fotogràfic: selecció d’imatges significatives dels llocs visitats amb peus de foto explicatius.
-Treball bibliogràfic: els que no vénen a Gandia han de presentar un treball sobre autors, obres i context històric, en què escriuen els principals autors de La Safor i la importància del Monestir de la Villadigna en l’ambient cultural de la comarca.

Belén Escartí

Hui dilluns 4 d'abril hem parlat de la visita a Gandia, de quants anem a anar i el tipus de reportatge que hem de fer sobre la ciutat. També ha dit Pilar com hem de fer el treball dels autors, i que ha pujat al wiki en Recursos de Literatura un esquema i un mapa conceptual, que hem de fer-lo per al dia 15 d'abril. El dimecres tenim un comentari de text en el qual hem d'analitzar: elements de la comunicació, polifonia textual, tres marques de impersonalitat i tres dixis, fer resum i tema del text.

RUBÉN GUZMÁN PONS, dia 25/3/2011
Hem comentat en classe que el dia 8 d'Abril anirem a GANDIA, el preu és de 18€ aprexiamadament. Eixirem a les 9:50 del centre i a GANDIA visitarem el Monestir de la Valldigna i el Palau Ducal. També hem recordat els grups dels autors: Sor Isabel de Villena, Ramón LLull, El misteri d'Elx... el termini d'últim dia per a entregar serà el 18 d'Abril.Carlos Ochoa ha dit que el llibre de ''TERRA BAIXA'' es pot comprar en Clarión que és una papereria del costat de l'institut i l'examen és el 11 d'Abril. En classe hem corregit les activitats de la pàgina 28,29,30,31,32 del llibre (LA COMUNICACIÓ I EL LLENGUAJE)

Carles Picazo Bartual
-Hui en classe de valencià, hem acabat de pagar l'excursió de Gandia.-A continuació, hem practicat els exercicis sobre la impersonalitat, la dixi (les classes que hi han): L'espacial, la temporal, la personal.
-També hem aclarit quan era l'examen de Terra baixa.
-Finalment, Pilar ha manat els exercicis 5,6,7,y 8 de la pàgina 287 i 288.

MEMÒRIA DILLUNS 28/03/11

elena carmen

HUI 28/03/11, Pilar ens ha repartit l'autorització per a l'excursió a Gandia. El cost d'esta activitat és de 10 euros . Els que estan interessats, han d'entregar l'autorització el pròxim dia, dimecres 30 de març.
Visitarem: el monestir de la Valldigna i també el Palau Ducal de Gandia durant tot el dia. Pilar ha afirmat que si no som una quantitat mínima de persones, se suspendrà l'activitat.
Ø Ens ha repartit unes fotocòpies per a realitzar un treball que són de Josep Piera i ens ha plantejat les preguntes següents:
1. Quin és el més antic testimoni de pedra de la presència del català a La Safor?
2. Quins personatges de La Safor destaquen en l’Edat Mitjana i el Renaixement en el món de la cultura?
3. Quins són els escriptors més destacats a La Safor del s. XIV i XV i quines obres seues són les més importants?
4. Quines influències del Renaixement es troben en l'activitat cultural de la Safor dels s. XV i XVI?
5. Quins moviments literaris i autors destaquen a partir del segle XVII?


Ø AQUESTES PREGUNTES S'HAN DE CONTESTAR ENTRE TOTS PER AL PRÒXIM DIA 30/03/11 (DIMECRES)
Ø El treball que farem de la nostra visita a Gandia és un reportatge. Hem que portar mòbil o càmera de fotos. Per als que no vinguen han de fer fer un treball biogràfic i buscar informació.
Ø Hem coregit els exercicis de comunicació de la pàgina 31 del llibre de text. La professora ens va explicar les funcions del llenguatge.
1. Transmetre idees, referir-se a la realitat, explicar-la: funció referencial.
2. Expressar emocions i sentiments: funció expressiva.
3. Cridar l’ atenció del receptor per obtener-ne resposta: funció conativa.
4.Comprovar l’ eficacia de la comunicación: funció fàtica / de contacte
5. Crear bellesa amb les paraules: funció poètica. (la finalitat de crear bellesa es diu també estètica perquè intenta crear bellesa amb les paraules)
6. Parlar sobre el llenguatge: funció metalingüística.
Ø Hem fet l'exercici 5 pàg 31. A continuació teniu les respostes:
1. La primera imatge es fática perquè intenta mantindre la comunicació i també pot ser referencial perque fe referència a la realitat.
2. La segona imatge és expressiva perquè intenta presentar alguna cosa amb els signes.
3. Expressiva perquè expressa els seus sentiments.
4. La següent és expressiva, comunica una ordre i també pot ser melalingüística
5. Aquesta és referencial perquè fa referència a la realitat.
6. Aquesta imatge és poética perquè és un poema.
Ø Hem fet també el 6 de la pàgina 32.
RESPOSTES:
1. Metalingüística
2. Referencial
3. Fàtica
4. Poètica
5. Conativa
6. Expressiva
Ø Hem parlat de la diferència que hi ha entre l'estil directe i indirecte.
LES TÈCNIQUES NARRATIVES
En qualsevol novel.la trobem diferents tipus de tècniques o procediments narratius: la descripció, que caracteritza els personatges i els diversos elements que ambienten la història (objectes, paisatges, impressions, estats d'ànim...); el diàleg, que introdueix la veu dels personatges; i la narració, que exposa els fets i els esdeveniments de manera dinàmica.
  • Estil directe: Procediment propi dels gèneres narratius pel qual la veu d'un personatge apareix reproduïda directament en el text sense la mediació d'un narrador. És el mode d'enunciació que implica directament destinador i destinatari i els protagonistes dialoguen o monologuen directament entre si: és la forma típica dels diàlegs, o fins i tot del monòleg o del soliloqui, en què el personatge dialoga respectivament amb un altre personatge, amb si mateix o amb un interlocutor absent. S'introdueix directament o mitjançant la fórmula “va dir”. El flux de la consciència també és una forma d'estil directe.
  • Estil indirecte: Procediment propi dels gèneres narratius pel qual la veu d'un personatge apareix en el text reproduïda per la mediació d'un narrador que l'explica. És el mode de l'enunciat del discurs relatat. També s'anomena discurs narrat. S'introdueix mitjançant la fórmula “va dir que2.
  • Estil indirecte lliure: Procediment propi dels gèneres narratius pel qual la veu d'un personatge apareix en el text inserida en el discurs del narrador, que li cedeix la paraula indirectament. És propi de la narrativa moderna.
Ø A continuació, al final de la classe hem vist un vídeo on és conta una història per a dir les veus NARRATIVES QUE HI APAREIXEN.
És un vídeo de Manel, un disc nou que han acabat de traure (ANIVERSARI) i el protagonista del vídeo és Sergi Lopez:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=iOQeH38a2Mo - t=3s
VEU NARRATIVA
El narrador és extern quan no coincideix amb cap dels personatges de la història. També rep el nom d'heterodiegètic o narrador-historiador. La narració és en tercera persona, i acostuma a buscar l'objectivitat.
Dins del narrador extern podem trobar diverses possibilitats:
  • Narrador omniscient: és un narrador que té una visió àmplia i panoràmica, ho veu tot des de la mateixa distància, com si fos una ment superior o una mena de déu que coneix el passat, el present, el futur, els sentiments i els pensaments més íntims de tots els personatges, de manera que els controla i que domina tant les accions com la resta d'informació.
  • Narrador extern o observador: és un narrador que dóna informació només a partir del que veu i sent i no pot reproduir pensaments si els personatges no ho diuen directament en presència seva.
  • Narrador-editor: és el que explica uns fets que ha trobat escrits en un hipotètic manuscrit o document perdut, que a vegades no gosa reproduir literalment (El Quixot, per exemple). Aquesta fórmula permet a l'autor continuar gaudint de l'omnisciència sense que se'l pugui acusar de manipulador, ja que l'autor pot parlar de la seva pròpia història com si fos un lector més.
El narrador és intern quan esdevé un protagonista o personatge de la història. També rep el nom d'homodiegètic o narrador actor. Predomina la narració en primera persona i s'acostumen a interpretar els fets de manera subjectiva.
Dins del narrador intern podem trobar diverses possibilitats:
  • Narrador protagonista o autodiegètic: narrador en primera persona on el protagonista apareix com a responsable de la seva pròpia història. És dins d'aquest narrador on pot aparèixer el monòleg interior (tècnica mitjançant la qual es crea la il.lusió que un personatge expressa el seu pensament d'una manera directa).
  • Narrador testimoni: el narrador és un personatge secundari que actua com a observador. Es caracteritza per la utilització de la primera persona, la descripció objectiva de l'escena, la interpretació subjectiva dels fets i el doble focus d'interès narratiu (el de la narració estricta i el de la personalitat del narrador).
Ø PER AL PRÒXIM DIA, DIMECRES HEM DE FER ELS EXERCICIS DE LES PAGINES 287, 288, 289 DEL LLIBRE DE TEXT.

SARA GARCÍA ABIÉTAR. Memòria dimecres 23 de març del 2011:
- Pilar ha entregat els exercicis, exàmens, dictats, treballs, a les persones que no el tenien.
- Pilar ha explicat que en la tercera avaluació és molt important l’assistència i el lliurament de treballs en el dia manat.
- Les persones que en Batxillerat falten més d’un 30% a classe, sols tenen dret a un examen final.
- Hem estat veient els components de la polifonia i Pilar ens ha entregat una fulla on s'explica tot.
- Pilar ens ha explicat els diferents emissors i receptors.
- La professora ha entregat un text i l’hem llegit i comentat.
- Pilar ha manat per a casa els exercicis de les pagines 28, 29, 30, 31 i 32.
- Per últim, Carmen ha ficat els seus records, fent un movie maker.

Aida Pérez Enseñat 1er BAHB
Dilluns 21 de Març

Primer hem estat parlant de la tasca que hem de fer per a la tercera avaluació, Pilar ha repartit un full on ho fica tot explicat:
⁃ Com a lectura, hem de llegir <Terra baixa> d'Àngel Guimerà (Edicions 62).
Cal fer un qüestionari, la data s'ha canviat al dia 6 d'abril i escriure una escena final, es farà una lectura dramatitzada d'aquesta feina el dia 11 d'Abril.
⁃ Estudiarem els elements de la comunicació. Es troba al tema 2 del llibre (cal fer les activitats de la pàgina 28 fins a la 32)
⁃ Revisió de gramàtica de la qual es farà un examen.
⁃ I per últim, en literatura s'han fet grups d'entre 2 i 4 persones, cada grup ha escollit un autor del qual ha de fer una recerca i una presentació en classe amb imatges com ja s'ha fet anteriorment. A més a més, tal i com va fer Pilar a la avaluació anterior cada grup haura de fer un comentari d'un fragment d'una obra del seu autor per pujar-lo al wiki.
Per últim recordar que per recuperar les avaluacions anteriors haureu de lliurar tots els treballs que no heu fet.

Paula Félix
Avui Pilar ha tornat els deu records que li donàrem el divendres, després ha explicat com fer el treball del comentari:
COMENTARI: - JORDI DE SANT JORDI
( 1 POEMA) - AUSIÀS MARCH
FRAGMENT - JAUME ROIG , L´ESPILL (pàg. 178) WIKI: COMENTARIS I EXPLICACIÓ DE LA VIDA I OBRA.
- ROÍS DE CORELLA VALORACIÓ: COMPARAR AMB LA RESTA DELS AUTORS ESTUDIATS.

Belén Escartí 1ºBHB Divendres 25/02/2011
Hui a classe hem entregat el "Me'n recorde..." i hem parlat de la data per a entregar el relat digital que serà el dia 9 de Març (Dimecres) i Pilar ha recordat que el dia 7 de Març (Dilluns) és el dia del comentari d'un poema, podem repassar en les pàgines: 163, 165, 166, 167, 168, 172, 176, 177, 178, 180, 181 i 182. El relat digital estarà basat en els que estan ací en el wiki, afegint imatges, música i veu. També hem vist dos models de relat digital d'alumnes d'una altra classe.

23-2-2011 Gema García Sànchez:
Hui en la classe hem corregit els exàmens del Gripau, i hem llegit cada persona un fragment d'un llibre. Per al divendres cal fer el llistat de faltes, i 10 records de quan érem xicotets.
PD: cal fixar-se en que les faltes dels records no isquen en el llistat. Recorda que per al divendres que ve cal fer el relat digital de l'autor que t'haja tocat.

Això es el que varem fer el dimecres 16 de febrer de 20011,
per Eva Quilis:

Hem concretat la data de l’examen de normativa, que serà el divendres 18 de febrer. Eixe mateix dia hem d'entregar el llistat de faltes. Hem repassat alguns dubtes sobre aquest examen. Algunes de les preguntes que poden eixir seran d’aquest tipus (test):
• Posar dièresi on calga.
• Posar l’article correctament.
• Corregir verbs.
• Posar els adverbis correctament.
Desprès de parlar sobre l’examen, hem acabat de recitar els poemes d'Ausiàs March les persones que encara no ho havien fet, que érem Carles Benetó, Clara Garcia, Gema Garcia, Aitana Cano, Paula Castillo i jo. I desprès d’açò Helena Company volia recitar el seu poema de Versos per a Ana però no li ha donat temps.
Hem comentat el tema i els recursos del poemes que més tard hem llegit:
L’amor no correspost: · Amor carnal/espiritual · Contradictori ·Incomunicació · Dubte · Mort
Recursos: 1. Comparació:
1.1. Animalistica
1.2.Elements de la natura
1.3. Altres persones
· Paradoxa · Hipèrbaton · Hipèrbole · Apòstrofe
2.Senyal
2.1. Llir entre cards
2.2. Plena de seny
2.3. Amor amor
El poema que Gema, Clara i jo hem llegit es diu “La jorn ha por de perdre sa claror” i Carles Benetó i Aitana Cano han llegit “No.m pren així com al petit vailet .”

María Villalba Elena: Memòria de classe 9.02.2011

-Pilar ha repartit un full amb regles ortogràfiques. Després hem corregit el exercicis de les pàgines 188 i 189 dels fonemes palatals

• J davant a,o,u / TJ + a,o,u; G davant e,i / TG + e,i.
-Per al dimecres próxim cal entregar un treball amb totes les faltes d′ortografía corregides.
-I per últim hem fet el dictat dels fonemes palatals: J, G, TJ i TG.
Memòria de classe. Marta Riera Zurriaga. 11-2-2011.

· Primerament, hui hem entregat els dictats corregits.
· Després, Pilar ha donat un gripau per parelles i hem revisat els dubtes.
· El gripau, per als que no ho tinguen, està en la wiki, en recursos de llengua, PDF.
· A continuació escrivim en la pissarra un esquema dels errors que més cometem:
-Vocalisme.
-Apòstrof; s'en anà (mal)
se n'anà (bé)
s'els (mal)
se'ls (bé)
-Lo neutre; a lo millor – potser / pot ser
l l
probable verbs
per lo tant – per tant
-Relatiu; amb el que – amb el qual
amb què
-Adverbis; bè / malament / ben fet.
-Conjuncions; no existeix la conjunció e ni u. A soles i i o.
⁃ Perquè / per a què / per què
causa prep+ pregunta pregunta
finalitat

QUÈ – interrogatiu
prep+relatiu

-Preposicions: és incorrecte a + CD
-Verbs
· Finalment, Pilar, ha fet a cadascú conjugar verbs irrregulars.

Dia 7/2/2011 per Carlos Ochoa Quesada 1º BAHB
Per al següent dia (9 de febrer) dictat de palatals.
La professora ha repassat els grups amb els autors per a fer els treballs. Per a fer el treball individual cal fer una valoració del conte.
Hi ha un programa que s'anomena photo story 3 que serveix per a fer els relats digitals.
En l'apartat de relats digitals del wiki està tot millor explicat. Cal presentar el treball dels contes per al dia 25.
Hem fet el recital dels poemes del segle XV d'Ausiàs March en valencià i en anglés.
Han recitat: Poema XXIX (29) en valencià Xavi e Idaira i en anglés Adriana i Rubén. El poema LXXXII (82) l'han recitat en valencià Belén i Sara i en anglés Marina. I finalment el poema LXVIII (68) L'han recitat en valencià Carlos Picazo i Alvaro i en anglés no l'ha recitat ningú.
Continuarem recitant la resta de poemes i les activitats sobre A. Marc el dilluns pròxim.


DIVENDRES 28 GENER : PAULA FÉLIX
Avui , recital de poesía i entrega del treball de ressenya.
Hem fet una valoració del recital cadascú.
- Versos que m´han agradat.
- Interpretació
- Allò que no m´hagradat.
Primer : Versos per a Anna
Segon: Tard o d´Hora.
1. Llig Carmen el seus poemes
2. Idaira
3. Rubén
4. Sara
5. Mariami
6. Andrea Lopez
7. Carlos Picazo
8. Alvaro
9. Alba
10. Clara
11. Gema
12. Aida

Carmen Elena
Hui divendres, 28 de GENER hem avançat la classe de valencià (de 12:10/13:05-la classe de filosofia) hem fet el recital dels nostres poemes seleccionats i originals. A més, alguns dels companys han presentat la ressenya del llibre triat. Pilar ens ha dit que ja que hui hi havia poca gent a l'aula els que no han fet el recital queda pendent per al pròxim dilluns, 31 de gener. El pròxim dilluns, 31 de gener també teniu que presentar la ressenya del llibre de poemes triat , el comentari el teniu en el apartat de COMENTARI DE POEMES.
A continuació teniu alguns poemes dels llibres seleccionats.
VERSOS PER A ANNA

No hi ha llum com la llum amb què il·limines
el món quan apareixes i t’ acostes,
carrer avall, cap a mi que intente
debades desxifrar tanta tenebra.

No hi ha mar com la mar amb què m’ inundes
de puresa la pell en l’ abraçada
quan arribes i els cossos s’entrellacen
en l’ oblit del desert i de les ombres.

No hi ha bosc com el bosc amb què perfumes
cada instant que amb tu estic, cada presencia
tan clara com les sendes que transite
en tu i amb tu cap a cims bells i savis.

AVUI t’ envie roses i aquests versos
que volen dir-te, amor, quanta enyorança
sent per tu quan no estàs I es petrifica
el món a poc a poc i és tot silenci.

Aviu t’ envie, anor, el meu desig
de tu que és foc immens i inacabable,
que és plutja eterna o Font que em naix la vida
en cada gest, cada ombra, en cada somni.

Avui tènvie, amor, el meu amor
fet passió perenne en la fermesta
de voler-te que cresca i dure
aquest camí que junts obrim de joia.

ET DIC
i dic amor i dic bellesa
I dic poema I mar I dic misteri
I abisme I compasió I dic silenci
I dic llavi I jardí I dic saviesa.
VERSOS per a Anna
VERSOS PER A ANNA DE MARC GRANELL

T’ HAS ALÇAT dins de mi
com un mar que desperta
el nou dia amb la llum
maragda del seu cant,
com un vol de parmeres
que busquen altres cels.

Has mirat i els teus ulls
han encés sols I fires
en la nit que em regnava
els anys i tots els somnis.

Ara sent com passeges
molt a espai les estances,
les fosques galleries
que abans eren silenci.

Ara sent els teus llavis
navegar-me les venes
i en el cor descansar
les teues mans quan tornen
de plantar de gesmil
el desert dels meus ossos.

Ara sent que m’ habites
cada hora que passa,
plena ja de sentit
puix que plena de tu.

ARA SÉ, amor, que la tritesa
és no tenir-te i no poder mirar-te
els ulls tan tendres, la veu que m’ il·lumina,
el cos carícia an aprenc a aprendre
el dolor i la joia callats qut tn fan ser.

Ara sé, amor, quanta tristesa
hi ha en aquesta vesprada en què no estàs
i en quèet pensé i t’ enyore i et reclame,
ara ho sé,
tant rotundament trist.

DÓNA’M, AMOR, LA MÀ.
Cadascú amb la seua memòria obrint-li venes,
fem camí.
Cadascù amb els seus jardins i la seua tristesa,
fem camí.
Cadascù amb la seua por menjant-li les pupil·les, fem camí
Cadascù amb la seua alegria de ser amb l’altre,´
fem camí.
Siga neu o desert el paisatge i la intemperie,
siga ocell o un dolor l’ horitzó que s’ anuncia,
dóna’m , amor, la má.




ELS LLIBRES DE POEMES SÓN ELS SEGUENTS:
*
*
T’ ESTIMO

( El vent o l’ amor, MARIÀ VILLANGÓMEZ LLOBET)
( Els amants, VICENT ANDÉS ESTELLÉS)
(Ara que ja no ets, amor, ets més que mai, JOSEP PIERA)
(Contrast, JOAN- ELIES ADELL)
( Promesa, SALVADOR OLIVA)
(República, XAVIER LLOVERAS)
En aquest llibre teniu més de cent poemes d’amor i de desig, com:
Diamants , JOAN NOVES
Els besos dels amants
són de pedra i de foc,
a flama és or i el roc
és llum de diamants;
els besos són infants
que viuen masa poc,
àngels que cerquen lloc
a l’ infern dels humans.
Cada bes l’ enderroc
de la Verge i dels Sants.

*
*
69 POEME D’ AMOR, VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

*
*
TARD O D’ HORA , MARC GRANELL


MEMÒRIA DIMECRES 19/01/2011
Hui hem començat la classe dient que l’últim divendres no va vindre molta gent i la professora ha dit que els divendres farà exercicis avaluables.
Pilar ha repartit, a la gent que no la tenia, la fulla del que toca fer cada dia. La professora ens ha recordat que hem d'entrar en el bloc i penjar la selecció del poema que més ens agrada i el nostre original.
Més tard, Pilar ha escrit aquest poema (HAIKÚ) a la pissarra:
"El gra sagnós de magrana
al teu llavi.
Oh, el mossec de la meua besada."
J. Salvat Papasseit

A continuació, hem corregit l'exercici 1 de la pàgina 15 del llibre. Per al divendres cal buscar l’occità i el rètic.
Hem estat llegint el text 3 de la pàgina 17, també hem llegit la pàgina 21.
Per últim, Pilar ha manat per a casa l'exercici de la pàgina 22.



SARA GARCÍA ABIÉTAR 1ºBAH-B


Memòria 10/1/2011 - Marina Piñero Pardo 1r BAH-B
Ens ha donat un full amb les activitats que anem a fer durant aquest trimestre. També ens hem posat d’acord per a fer la memòria.
Hem parlat sobre eixir al teatre i a Gandia.
Cada dia, el que fa la memòria ha de portar un vers o un poema breu i ho escriurà a la pissarra.

Memòria 12/1/2011 - Idaira Martínez Correcher 1r BAH-B
Hui a classe :
- La professora ens ha dit que està recollint edicions d’Enric Valor per fer una exposició com va fer en a de Tirant lo Blanc.
- Hem parlat sobre els cal·ligrames i ens ha donat uns llibres per a que vérem exemples de cal·ligrames.
- Hem corregit alguns dels enigmes sobre Enric Valor.
- La classe ha formulat els següents enigmes d’Enric Valor per al pròxim dia:
· Què va fer Enric Valor amb els diners que va obtindre del primer premi que va rebre?
· Qui era Carles Salvador?
- I per últim, per al divendres cal reescriure una part del poema: `` M’HE ESTIMAT MOLT LA VIDA’’

Memòria 14/1/2011 - Carlos Picazo Bartual 1r BAH-B
Hui en classe:
-La professora ha portat un calendari d'Enric Valor d'enguany.
-Després he recitat un poema que havia buscat.
-Hem estat llegint els fragments amb imatges de cada mes del calendari.
-Gema i Hel·lena han fet una bona intervenció sobre el tema que estàvem tractant.
-La professora ha fet una aportació de com es deia “nuca’’ en valencià (tos).
-Finalment, quan hem acabat de llegir els fragments i comentat les imatges, hem agafat un full i hem explicat perquè hem triat la imatge i el text que més ens ha agradat.


Memòries

Sara García Abiétar i Aitana Cano / Dia: 3-desembre-2010
Hui dia 3 de desembre hem estat parlant en classe de valencià del treball que hem de fer per al dia 10 de desembre: una memòria de tot el que hem treballat a l’avaluació.
A la memòria hem de posar un índex i la lletra 12, Arial

- Comentari:
1. Tirant
2. Activitats text
3. Poemes
a) Bernat de Ventadorm
b) Comtessa de dia
- Esquema:
1. Sobre l’ humanisme
2. Sobre poesia trobadoresca

- Enigmes
- Qüestions del feudalisme.

Memòria del dimecres 1-12-2010
Adriana Ruiz 1r BAHB
Hem anat a la sala multiusos i hem vist les presentacions de:
- Paula Félix, Aire negre.
- Adriana Ruiz, Ripley enterrat.
- Helena Company, Mecanoscrit del segon origen.

La professora ha dit que la nota mitjana del trimestre es basarà en:
1. Els dictats
2. Les activitats de classe
3. Els comentaris (del Tirant, dels poemes…)
4. Les lectures i les presentacions
5. Les memòries

El pròxim dia acabarem les presentacions i farem el comentari del poema No és meravella si el meu cant.


Dia 26/11/2010- Gema García Sànchez
Vam respondre i acabar les següents preguntes del feudalisme:

1.Quins són els tres aspectes que cal tenir en compte per a entendre el procés de formació del fudalisme?
-En primer lloc cal observar l’evolució econòmica, política i social de tot l'occident; en segon lloc, els elements procedents del món germànic, especialment l’estreta relació de fidelitat militar que unia el príncep amb els nobles; i per últim, el clima d’inseguretat general de l’alta edat mitjana i la manca de protecció del poder públic completaren el procés del nou sistema feudal que cristal·lizà a França cap el Segle X i s’estengué als països veïns durant els segles successius.

2. Quan sorgeix el feudalisme i quin és el valor predominant?
El feudalisme s'instal·la a Europa després de la desintegració de l’Imperi Romà. L’únic valor que es manté és la possessió de la terra. Serà, doncs, la principal font de poder i de l’economia

4.En que consisteix l’èxit del feudalisme?
L’èxit del feudalisme rau en el fet que els reis sense cap estructura estatal de què servir-se, es veuen incapaços de fer-se amb el control dels territoris que, teòricament, hauren d’administrar. Necessiten l’ajuda militar de la noblesa, a canvi d’aquesa ajuda han de cedir alguns territoris als nobles o cavallers que així esdevenen els seus vasalls.

5.Per què queda determinada la relació que s’organitza amb el feudalisme?
Queda determinada pel Pacte de Vassallatge, en raó del qual el vassall deu al seu senyor ajuda, obediència, consell i una part de la seua collita, mentre el senyor deu protecció al seu vassall. Aquesta reciprocitat queda sellegada per la fidelitat que a partir d’aquest moment es devien l’un a l’altre.

8.Assenyala les característiques del rei en aquest entramat social.
El poder del rei està tan allunyat de la base social i te tants intermediaris que tendira a atenuar-se. El rei ocupa el llc més alt de la societat i té com a vassalls als titols nobiliaris de menys categoria.

Pilar ens va repartir uns papers per comentar un poema trobadoresc que està al final del dossier del feudalisme "No es maravella si el meu cant":
- El mes xicotet cal ordenar-lo
- En l’altre cal omplir els buits
També hem de fer un comentari de la poesia, de la fulla més gran, en el que cal posar:
-Introducció sobre el context i moviment literari
-Tema
-Estructura
Tot el comentari per al dimecres, que nairem a usos múltiples per presentar els treballs de les lectures que falten, o el divendres.
Recordeu que el divendres 10 hem de lliurar un dossier amb tot el que hem treballat a classe, si volem pujar nota.

Belén Escartí. Memòria dia 22/11/2010.
Hui hem anat a la sala d'usos múltiples, hem exposat tres llibres:
-Carmen Sazs, Tirant lo Blanc.
-Belén Escartí, Contes per a nens i nenes politicament correctes.
-Andrea Gómez i Andrea López, Cartes d'hivern.
Per al següent dimecres 24 de Novembre, hem repassar tots el dictats fets durant l'avaluació, ja que anem a fer un dictat global de tota la gramàtica estudiada.

Dia 17/11/2010 - RUBÉN GUZMÁN PONS.
- Hui hem canviat la data del comentari del Tirant (els que no el van fer) al dia 22.
- El pròxim dia hi haurà un dictat de la ''b alta'' i la ''v baixa''
- Per a la setmana que ve llegir el text d’Umberto Eco i trobar la següent qüestió:
· Quin son els invents de la societat mitgeval?
- També hem corregit les qüestions del Feudalisme:
· La primera, segona, quarta i cinquena qüestió és per a casa. Les que corregirem són:
· 3. Quins poders s'integren i en mans de qui cau aquest poder?
- Els tres poders importants eren el polític, l’econòmic i el judicial. L'església, la noblesa i el rei eren els estaments socials.
· 6. Quines causes originaren la disgregació de l'estructura del feudalisme?
- Els nobles, després de fer-se vassalls del rei i de rebre a canvi un feu, no tenien inconvenient a subfeudar els seus dominis a altres nobles que així es convertien en vassalls, i aquest darrers ho feien també amb cavallers inferiors, de forma que es configurà una societat amb una estructura jeràrquica piramidal en què el rei, que formalment ocupava el lloc més alt, té com a vassalls els ducs, comtes, marquesos, bisbes; i aquests reben vassallatge dels serfs o poble pla.
· 7. Quin tipus de vida realitzen els nobles fins al segle XI i XII? Què significa convertir-se en cortesans?
· 8. Assenyala les característiques del rei en aquest entramat social.
- El poder del rei està tan allunyat de la base social i té tants intermediaris que tendirà a atenuar-se i a esdevenir merament nominal. El rei ocupa el lloc més alt de la societat i té com a vassalls als títols nobiliaris de menys categoria.
· 9. Què vol dir soberania i súbdit?
- Soberania era el poder que tenia el rei i els súbdits eren els que estaven sotmesos a eixe poder.
· 10. Quin és el valor de la cavalleria?
- Els combatents es consideren nobles per ser cavallers. Durant la plenitud del feudalisme, en l'època de les croades, aquestes guerrers que combatien a cavall es convertiren en una classe social que tenia consciència que el ser primer era lliberat del senyor. El cavaller s'armava per la defensa de la cristianitat, l'Església beneirà el cavaller i establirà un ordre amb ritus espirituals per a l'acte de rebre la cavalleria i per a practicar-la. Els qui rebien l'ordenació cavalleresca s'integraven en l'ordre de Cavalleria.
ANDREA GÓMEZ.
Dia 19/11/10.
Hui, hem corregit les pàgines 150 i 151, sobre l’ortografia de les lletres b i v.
Desprès hem fet un dictat d’aquestes lletres.
Xavier Montoliu
10 de novembre.
En la classe de hui no hem pogut veure més exposicions de treballs sobre els llibres de lectura perquè no hi havia bona connexió en l'ordinador.
Hem parlat que el divendres dia 12 farem un dictat sobre els fonemes oclusius i de les coses que farem al llarg de la 1a avaluació.
I el dilluns 15 continuarem amb les exposicions dels treballs.
També s'ha dit que al final de la avaluació ens demanarà que portem un dossier amb totes les activitats que hem fet fins a eixe moment.

MEMÒRIA:
15 de Novembre del 2010
Adrea López
Hui em vist tres presentacions a l'aula d'usos múltiples: Rubén Guzmán i Marina Piñera han fet "Els dimonis de Pandora" de l'autor Silvestre Vilaplana.Després el grup format per Maria Villalba, Idaira Martínez, Carlos Ochoa, Mariami Sopromadze i Carlos Benetó han presentat el llibre "la frontera negra" de l'autor Silvestre Vilapana, i per últim Aitana Cano i Paula Castillo han parlat sobre el llibre "L'infern de Marta" de Pascual Alapont, aquest llibre parla de la violència de gènere, tema que també vam tractar aquest dia.


12-11-2010
Idaira Martínez Correcher
1r BACH-B
Hui a classe hem fet:
• Parlar sobre com pujar la nota si tens una nota baixa en el llibre de lectura. El que cal fer es entregar les valoracions dels llibres de lectura que s’han presentat a classe.
• Dir el que anem a fer la setmana que ve: el dilluns 15-11-2011 acabarem les presentacions del llibres de lectura, el dimecres 17-11-2010 corregirem les preguntes del feudalisme i el divendres 19-11-2010 farem un dictat de B i V (pàgines 150 i 151).
• Corregir les activitats de les oclusives de les pàgines 108 i 109.
• El dictat de les oclusives i després l’hem corregit.
Memòria de Classe Día 8/11/2010 Carlos Ochoa Quesada
 
La profesora ha entregat els diaris de lectura que quedaven per corregir.
Ha donat un full per a avaluar els treballs de lectures dels nostres companys i l'hem explicat. Per al dimecres han d'estar tots els diaris de lectura presentats.
Hui els han presentat: Carlos i Sara, Gema i Eva i Alejandro i Arturo
 
DEURES:
 
De les pàgines 108 i 109 els exercicis de palatals per al divendres. El divendres farem el dictat de palatals.

Memòria: 02/11/2010
Aida Pérez Enseñat. (1ºBAHB)
Hui a classe hem:
- Entregat els diaris de lectura ja que era l'últim dia, recordem que la setmana que ve començaran les presentacions del llibres de lectura.
- Treballat el comentari de tex:
Tenim tots la fitxa amb el guió que serà important cara a l'examen, en classe s'ha explicat punt per punt però recordàrem un poc.
LOCALITZACIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ.

1. Dades bàsiques sobre l'autor: pot ser qualsevol vist a classe (Bernat Metge, Francesc Eiximenis, Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig, Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella, Isabel de Villena...)
2. Període històric: moviment literari de refèrencia.
3. Gènere.
ANÀLISI DEL TEXT
1. Determinació tema central.
2. Resum de l'argument.
3. Estructura: interna/externa
4. Narrador: extern omniscient/objectiu - intern personatge/testimoni
5. Personatges: jerarquització i caracterització essencial.
6. Espai: macroespais, microespais, condició, descripció, nivell càrrega simbòlica.
7. Temps: de la història i del discurs.
8. Estil: to i registres/ recursos retòrics.
9. Valoració: elements més interessants, intertextualitat, estil de l'autor.
Per a preparar el comentari del text consulteu les següents pàgines del llibre:
-18-121-123-131-135-138-139-140-141-142-143-144-145-152
En aquestes pàgines podreu trobar els recursos retòrics, l'humanisme, autors, textos treballats en classe i algun que no hem treballat en classe per practicar.
També sòn importants els enigmes treballats en classe. 

ENIGMES:
1. Per què s'anomena així el personatge protagonista?
Tirant perquè el seu pare era de la marca de Tirania i Blanch perquè la seua mare es deia Blanca.
2. Com és correcte escriure el seu nom: Tirant lo Blanc o Tirant lo Blanch?
Igualment és correcte.
3. Quins altres cavallers medievals van ser famosos?
Joanot Martorell, Jaume I.
4. Quin truc utilitza Tirant per declarar-se a Carmesina?
Li dona un espill i li diu que la que imatge que veu li pot donar la mort o la vida, és a dir, que era la persona de qui ell estava enamorat quan Carmencina li dóna la volta i se n'adona que és un espill i es veu a si mateixa sap que és d'ella que Tirant està enamorat.
5. Quant capítols té el Tirant?
487
6. Quins són els principals personatges?
Tirant, Carmesina, Diafebus, la Viuda Repossada, Estefania, l'emperadriu, l'Emperador...
7. Què és una lletra de batalla?
Els cavallers es repten a lluitar amb un procediment ritual de característiques literàries, açò són lletres de batalla.

8. Contra qui s'enfronta Tirant?
Contra els cavallers Vilesermes i Montalbà.
9. Per què, segons Vargas Llosa, és una “novel·la total” i és molt moderna?
Perquè realment mostrava la vida real, encara que no era una història verídica, els personatges són com les persones de l'època.
Data: 27-10-2010 Responsable: Carlos Picazo Bartual Curs: 1r-Batxiller-B
Aspectes estudiats hui:

-Hem fet els exercicis sobre el fragment del Tirant.
-Primer, l’hem llegit, i després hem trobat els recursos retòrics que hi havia, i hem dit de quin tipus són (metàfora, metonímia, personificació, sentència, símil, hipèrbole, eufemisme, comparació, frase feta)…
-Més tard, hem respost les preguntes sobre el Tirant i sobre els autors que han influit en aquest.
-Quedem en que acabarem les preguntes en grup.
-Finalment, la professora ha posat en la pisarra el que hem de fer per al pròxim dia: Estructura, tema i argument, pàg 139, i Auca del Tirant en Auques.cat


Eva Quilis Hernádez
Dilluns 25: Quan va començar la classe vam parlar quinze minuts sobre el treball de lectura de Sara Garcia i sobre traductors que podem utiltzar a la hora de fer els treballs.
Despres vam fer un comentari sobre el Tirant per a practicar per al que hem de fer el dia 5 de Novembre.
Finalment, hem comentat tots els recursos d'aquest capítol del Tirant, que estaven ressaltats: metonímia, metàfora, personificación, sentència, sinestèsia, frase feta, eufemisme i hipèrbole.
Els deures que calia fer pel dimecres eren el resum d'aquest capítol.


Dilluns 18 d’Octubre
Hem copiat les preguntes per a contestar amb el PDF que hi ha en la wiki, i són:
1. Quines són les paraules que Tirant volia posar en la seua tomba?
2. Qué va escriure Cervantes sobre Tirant?
3. Per què les novel·les de cavalleries van ser perseguides i oblidades?
4. Cóm és el tractament de l'amor segons Joan Martorell?
5. Quin tipus d'amor considera Martorell és millor, l'amor tímid i sentimental o viciós i carnal?
Després hem vist un fragment de la pel·lícula: El nom de la rosa, i hem contestat a les següents preguntes:
1. Per qué s'amaguen els llibres en un laberint?
2. Què representa la Inquisició?
3. Quins llibres apareixen i per què estan prohibits?
Dimecres 20 d’Octubre
Buscar què és "Pecha Kucha".
Acabar els enigmes.
Pàg 124 les preguntes. (El nom de la rosa).
PDF: Lletra de la batalla per Tirant de Vargas Llosa.
(Wiki > lectures > 1r Batxillerat)
Presentació de lectures.
Hem donat les alveolars sonores i sordes.

Divendres 23 d’Octubre
Dilluns: Frangment del Tirant.
Preguntes:
- Com es declara Tirant a Carmesina?
- Figures retóriques que trobem.
Enigmes :
- Lletra de batalla (Lectures 1r de Batxillerat)
Comentari d´El nom de la rosa.

Memòria del 12-10-2010.

Alba Suay Lluesma.
1 BACH-B.
Hem corregit les preguntes del documental de Jaume I.

Hem parlat del wiki on hem de consultar el document sobre la presentació del llibre de lectura i els enigmes sobre el Tirant:
  • Per que s’anomena Tirant lo Blanc?
  • D’on era ell? D’on eren els seus pares?
  • Que es una lletra de batalla?
  • En quins llocs transcorre la novel·la?
  • Contra qui lluita Tirant?
  • Altres que anirem plantejant…

Hem comentat el vídeo de Vargas Llosa: l’hem de veure en el wiki i hem de respondre a la qüestió:

* Per que és tan moderna l'escena en què Tirant i Carmesina passen la nit junts?

1a setmana: del 20 al 24 de setembre:

2a setmana:

Comentàrem un fragment de Tirant lo Blanc de la pàg. 143 i els recursos retòrics, com l'eufemisme, la sinetèsia, la metàfora, etc.

Vam determinar el llibre de lectura i com faríem el diari de lectura:

- Data, hora i lloc de la lectura

- Nombre de pàgines llegidas en cada sessió

- Valoració: destaquem aquells elements de la narració que ens han cridat més l'atenció en cada lectura i, finalment, quan acaben de legir el llibre valorem globalement el que ens ha agradat més o menys i expliquem per què. Indiquem, a més, la intertextualitat o el que ens ha recordat sobre altres llibres, cançons, pel·lícules o moments viscuts per nosaltres.

Memòria del 4 al 8 d’octubre/ 1r Batx. B
Helena Company Medina
El dilluns 4 d'octubre vam corregir alguns dels exercicis de les pàgines 33, 34, 35, 36 i 37 per a resoldre els dubtes i després vam fer un dictat amb els temes d'eixes pàgines: l’apòstrof, l'accent, la dièresi, el guionet de les paraules comportes.

El dimecres 6 d'octubre corregírem les faltes que vam tenir en el dictat de la classe anterior i copiàrem les faltes en el quadern. També vam posar data als propers exàmens:
· El dia 15 un dictat sobre alveolars.
· El dia 27 un comentari amb preguntes.
· El dia 29 és l'últim dia per entregar el diari de lectura.
El divendres 8 havíem de fer de deures "Els enigmes del Tirant". En classe es van repartir autors especialistas en el Tirant i havíem de ficar-nos a la pàgina web www.cervantesvirtual.com per buscar preguntes i trobar la resposta a l'enigma.