3a Avaluació

CRITERIS D'AVALUACIÓ:



CORRECCIÓ DEL COMENTARI DE TEXT DE LA VITA CHRISTI D'ISABEL DE VILLENA:




PROGRAMACIÓ I CRONOLOGIA PER LA PRESENTACIÓ DELS TREBALLS:


COMENTARI FINAL: divendres 3 DE JUNY

Per preparar el comentari podeu consultar les memòries i les següents pàgines del llibre sobre els autors i les obres que poden aparéixer:

- Cròniques: p. 49 a 58
- Literatura religiosa: p.84 a 86
- Arnau de Vilanova i Ramon Llull: p. 90 a 92
- Eiximenis: p. 94-95
- Sant Vicent Ferrer: p. 95-96
- Sor Isabel de Villena: p. 97
- Jacint Verdaguer: p. 245-246

El comentari contindrà preguntes tant sobre el contingut com sobre els recursos expressius. També caldrà fer una valoració on es compararà i s'explicaran les coincidències i diferències entre els autores i les obres treballades. En el wiki podeu consultar els models de comentari narratius i poètics, accedint des de la columna de l'esquerra.
Podeu consultar el següent esquemes sobre els moviments literaris, els autors i les obres que hem donat per preparar el comentari per al proper divendres. En el comentari heu de relacionar els autors i les obres que hem comentat a classe: coincidències i diferències. També els podeu comparar amb altres lectures, pel·lícules,cançons,... que conegueu.



A més, hem comentat les primeres autores que van escriure en les diferents llengües romanç ja que no solen aparéixer als llibres de Literatura, com a exemple de la invisibilitat que ha tingut la dona en la història:

· Víria Acte, segle II, va escriure en llatí. Es conserven tres inscripcions romanes trobades a València.

· Christine de Pizan (1364-1430), segle XIV, la primera escriptora que va escriure en francés.

· Aphra Behn, 1640, va escriure en anglés.

· Santa Teresa de Jesús, segle XVI, va escriure en castellà.

· La reina de Mallorca (s. XIV), poetessa de la qual es conserva un poema, que és un plany seguint la tradició trobadoresca.

· Isabel de Villena (1430-90), primera escriptora en català, autora de la Vita Christi, protagonitzada pels personatges femenins de l'evangeli i no per Jesucrist.

· Isabel Suaris (1440/90), noble valenciana coetània d'Isabel de Villena, va escriure en català, va ser molt culta i va morir molt jove

· Tecla Borgia (1435, Gandia-1459, València), neboda de Calixte II i germana del papa alexandre VI. També va escriure en català. Es conserva una composició dirigida per Ausiàs Marc.

EXEMPLE de comentari sobre el poema Plus Ultra de Jacint Verdaguer.

El títol és parcialmente temàtic, ja que fa referència a la qüestió que tracta el poema però sense especificar que es tracta d’una visió de l’univers en contrast amb el món reduït dels homes.

Pel que fa als recursos formals, es tracta d’un poema amb versos d’art menor, heptasíl·labs, amb rima assonant als versos pars i queden lliures els versos senars. Per tant, és un romanç.

Exemple de recursos d’una de les estrofes d’aquest poema. Podem trobar:

1) al vers primer una repetició: "allà, d'allà".

2) Al segon trobem una personificació: "he vist somriure a una estrella".

3) Al tercer trobem una altra personificació: "al front del cel".

4) Comparació: "com espiga en temps de sega".

5) I finalment trobem una metàfora: "una efímera lluerna".



Altres figures retòriques que hi apareixen són metonímia, comparació, hipèrbole, antítesi, comparacions,...-.

També s'observa un ritme molt marcat per les repeticions, el paral·lelisme, anàfores, polisíndeton, enumeracions, epanadiplosi i hipèrbatons.
Els camps semàntics que hi apareixen estan relacionats amb elements de la natura, com el cel, els animals, el relleu geogràfic, elements vegetals, que representen metafòricamente l’univers. El llenguatge i el to són col·loquials: diminutius, article “lo”.

VALORACIÓ i intertextualitat: relació amb altres poemes, llibres, autors.
Verdaguer és un clergue i, com altres autors de literatura religiosa que hem vist, té una visió del món transcendent i una intenció moral. Estava obsessionat amb la idea d’erradicar el mal, com Llull i Sant Vicent Ferrer, i es creia un il·luminat. Fins i tot practicava l’exorcisme i va actuar fora de l’ortodoxia eclesiàstica. També, com Arnau de Vilanova, va viatjar molt i va buscar la protecció de persones influients, adoptant una actitud propera al franciscanisme, que hem vist també en Llull.
El poeta viu immers en una crisi profunda provocada pel viatge a Palestina i Egipte, del qual torna trasbalsat. Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1888) són les anotacions que mossèn Cinto va prendre mentre fa el viatge i que expliquen el desig de purificació i el canvi d'orientació en la seva vida. Aquest canvi consisteix a dedicar-se més a les tasques eclesiàstiques que no pas a les d'escriptor, cosa que inclou una pràctica desordenada de la caritat, que l'omple de deutes i, més tard, el posa en contacte amb un grup d'exorcistes. És aleshores que entra en la vida del poeta la família Duran, formada per una dona vídua i dues filles, a les quals promet que no abandonaria. Aquesta actitud d'ajuda incondicional als desvalguts i els comportaments que se'n deriven li valen la desconfiança dels marquesos de Comillas i, finalment, la decisió de prescindir dels seus serveis com a capellà domèstic. Tampoc és entès per les autoritats eclesiàstiques, que, amb un diagnòstic de follia, l'allunyen de Barcelona.
Encara estudiant, el 1865, li són premiades dues poesies als Jocs Florals de Barcelona. També van ser premiats Àngel Guimerà i Narcís Oller, els altres dos autors representants de la Renaixença catalana que hem treballat. També, com ells, és de formació romàntica.
Una altra connexió la trobem amb els poetes místics, com poden ser en la tradició castellana S. Juan de la Cruz i Sta. Teresa de Jesús, o en el Llibre d’amic e amat, que reflecteix l'experiència mística personal de Llull. Els místics tenen com a font d’inspiració l’amor: els afectes i sentiments que arriben dins el cor de l’home i, per això, es fan tan entenedors per a tothom. Aquest misticisme està present en tota l’obra poètica de Verdaguer, tant en la religiosa com en la patriòtica. Però, lluny d’expressar-se amb formes conceptuals, Verdaguer ens comunica, així i tot, pensaments elevats —humans i religiosos—, sempre amb una gran senzillesa i un amor que és profundament humà i alhora diví.
Verdaguer es dirigeix a la persona amb una clara intenció d’alliçonar i defensar la fe cristiana, fent veure el que és bo i dolent i, per això, no hi manquen mai els consells, que els dóna d’una manera molt delicada, com d’amic. Utilitza recursos per arribar a un públic ample, emprant dialectalismes i expressions col·loquials, com exemples o faules morals, el romanç popular, tal com feien Llull, Eiximenis o Sant V. Ferrer. Però, a més del llenguatge col·loquial, trobem una gran elaboració lingüística, un llenguatge simbòlic i un evident sentit del ritme, com en el cas d’Ausiàs Marc. Com aquest autor, també Verdaguer s’ha popularitzat amb versions musicades dels seus poemes. Els dos destaquen per la seua riques idiomàtica, per les referències als elements de la natura i per ser capaços d’expressar uns sentiments molt intensos.

MEMÒRIA

El divendres 27 no hi ha classe de Valencià però cal buscar informació sobre les primeres escriptores en llengua romanç i en llatí a València. També cal escoltar una cançó de Roger Mas sobre un poema de Verdaguer per comentar el tema i els recursos:

Alla dellà de l’espai,

he vist somriure una estrella,

perduda en lo front del cel,

com espiga en temps de sega,

com el pregon de la frau,

una efímera lluerna.

-Estrelleta -jo li he dit-,

de la mar cerúlia gemma,

de les flors de l’alt verger

series tu la darrera?

-No só la darrera, no.

No só més que una llanterna

de la porta del jardí

que creies tu la frontera.

És sols lo començament

lo que prenies per terme.

L’univers és infinit,

pertot acaba i comença

i ençà, enllà, amunt i avall,

la immensitat és oberta.

I allà on tu veus lo desert

eixams de mons formiguegen


"Plus Ultra" de J. Verdaguer


Memòria. Clara Gómez 1ºBACA
Vam començar la classe amb les exposicions. Van exposar Marc, Sito i Cesar sobre Sor Isabel de Villena. Van ficar al projector distints textos per a què tots poguérem llegir-los, un d'ells estava escrit en llatí i també estava la seua traducció al català. 
Van explicar un poc la biografia de Sor Isabel de Villena, després vàrem fer distintes qüestions, sobre la seua vida i sobre el text que van posar al projector.
 Ens vam passar toda la classe parlant sobre Isabel de Villena, i contestant les distintes preguntes que ens van proposar.

17- 5- 2011 Adrián Català 1er BACA

Exposició de Francesc Eiximenis grup: Anna B Anna F i Lara

Qüestions: 1 Quina és l'obra més important?
2 I la més difosa?
3 Característiques de les seues obres
4 Objectiu

Biografia

Neix a Girona entre els anys 1327 i 1332 en el si d'una familia burgesa benestant.De jove ingressa en l'ordre dels franciscans i estudia a les universitats d'Oxford, Paris i també a Tolosa.En aquesta época viatja per tota Europa, i en 1352 rep ordres majors a Barcelona.
Per encarrec del sue Ajuntament es dedica a l'ensenyament, predicació i la política.És aleshores quan comença a escriure en llatí i català de temes diversos.
Al 1383 es trasllada a València, on escriu la major part de les seues obres .També predica i assesora l'ajuntament.
En 1408 Benet XIII el nomena bisbe d'Elna, encara que no pot gaudir molt de temps aquest càrrec ja que mor al 1409.

Moviment i Estil
Literatura medieval. Molt simple amb exemples. Prosa de qualitat.

Obres
Objectiu: Critica els vicis dels seus contemporanis i divulga els principis de la moral cristiana. Educació religiosa i civil dels laics.

Característiques
Les seues obres són un punt de refèrencia per entendre la societat , la cultura i la literatura catalanes dels segles XIV-XV
Busca l'educació religiosa i civil dels laics. La seua aportació a la literatura es deu a la qualitat de la seua prosa i la traça com a narrador d'exemplesi escenes costumistes i recreador del llenguatge popular.
En llatí: public universitari i eclesiàstic. Religiosa i moral.
En català: Públic urbà. Religiosa, civil i filosòfica.

Lo Crestià (obra més important)
Enciclopèdia impulsada per Pere el Ceromoniòs i redactada per Eiximenis entre 1379 i 1386.
Inicialment havia de constar de tretze volums i pretenia estimular el cristianisme i l'estudi de la teologia entre els laics. D'aquest ambiciòs projecte només es coneixen els tres primers llibres, dedicats a matèries teologico morals,i el dotzé, que es refereix al govern de la "cosa pública" .

Llibre de les dones (1396)
És un llibre de caire moralitzador que descriu les diferents dones: la nena, la donzella, la casad, la viuda i la religiosa tal i com segons la fe cristiana devien comportar-se.

Vita Christi ( 1403)
Explica la vida de Jesucrist destacant l'emoció i la tendresa en els passatges de la seua vida.

Scala Dei (dedicat a la reina Maria de Luna)
És un resum de catecisme que complimenta el Llibre de les dones.

Pastorale
S'exposen les normes que han de regir als clergues i religiosos. És una obra doctrinal i instructiva escrita en llatí.

Llibre dels àngels ( 1392)
La seua obra més divulgada, llegida i traduïda (al castella , francés llatí i flamenc). Escrita per posar al dia el culte als àngels i estendre'n la devoció i divulgar els principis de la moral cristiana.

També destaquen Ars praedicandi populo (anterior al 1383 i escrita en llatí) i Summa theologica (només es conserva un fragment).

Memòria 13/5/11:
Adrian Sanchez
Avui presenta Iker Gallego el seu treball realitzat sobre les 4 grans cròniques que foren escrites a finals del segle XIII i durant el XIV.
Hem treballat les seves característiques i una mica de la seva història a més de llegir alguns fragments d'aquestes per practicar la identificació de les característiques, després ens ha donat uns fragments de les 4 Cròniques sense identificar de qui era cadascuna i, per tant, hem hagut de reconèixer el seu autor per mitjà de les característiques donades abans. L'exercici ben resolt era així:
1. Crònica de Bernat d'Esclot.
2. Crònica Pere el Cerimoniós.
3. Crònica de Ramon Muntaner.
4. Crònica de Jaume I.
I amb aquest exercici hem acabat l'exposició.

-Anna Bailach

Iker ha fet l’exposició de les 4 grans cròniques i s’han repartit fulls sobre el tema. Hem mirat les característiques de cadascuna i finalment, hem treballat dos textos.
MEMÒRIA 6/5/11 – Elena Bernabeu Gómez 1r BACA

Al principi de classe, Pilar ha cridat als diferents grups d’autors per a què li entregaren el comentari d’un fragment del seu autor corresponent, com es va acordar l’últim dia de classe. Al final, la data màxima per a entregar el comentari és el pròxim dia, el dimarts 10.

Pilar també ha fet un èmfasi en la importància de la assistència a classe, especialment aquestes ultimes setmanes en les quals van a tindre lloc les diferents exposicions d’autors i en les quals anem a fer comentaris individuals de diferents fragments que porten cada grup.

També s’han aclarit els dubtes que hi havia front al treball. Quan les exposicions i els comentaris s’hagen finalitzat es realitzarà un examen que constarà d’un dels fragments prèviament comentats a classe.

A continuació, hem passat al llibre i hem continuat explicant el tema de “Text i Comunicació”. (Textos 13-16). Hem arribat a la conclusió de que les característiques fonamentals del text són la coherència, l'adequació, la cohesió i la comunicació.

Després de llegir el text 14 de Joan Fuster, hem començat un xicotet debat. Estem d’acord amb el text? Es necessària la violència? Deixar-nos morir per alguna cosa seria considerat fanatisme? També hem fet una connexió amb un llibre que ha tingut èxit a la fira del llibre d’enguany, “Indigneu-vos”, i hem considerat situacions paradoxals en les quals cal emprar la violència per defensar-nos de la violència.
Ací teniu un enllaç amb el vídeo on Hessel insisteix a dir que cal 'entendre que la violència va contra l'esperança', però que 'hem de preferir l'esperança, l'esperança de la no-violència', que és perfectament possible, encara que reconeix: 'Com evitar la violència quan ens sotmeten a una gran violència?' En favor d'aquesta possibilitat explica que els palestins són capaços, sovint, de manifestar-se sense recórrer a les armes, malgrat la violència d'Israel.
A la presentació del llibre, Hessel ha parlat del paper de l'ONU a Líbia i ha defensat la intervenció militar, necessària per a evitar més hecatombes de Gaddafi.
Membre de la resistència francesa que s'uní al general De Gaulle, Hessel adverteix que la resistència és, avui, molt més difícil que no fa trenta anys: abans era molt clar l'enemic, es digués Hitler, Stalin o Franco, però avui l'enemic és la injustícia, la pobresa, l'explotació de la terra i la violació de qualssevol drets recollits en la declaració que ell mateix contribuí a redactar; una declaració, confessa, que no es compleix.
http://www.vilaweb.cat/noticia/3867042/20110330/stephane-hessel-declaracio-universal-drets-humans-compleix.html
En arribar al text 16, hem corregit els errors del text. També hem tractat les definicions de “coherència” i “l’adequació” del text.


Marisa Casasempere
Per al dijous 5 de maig, cal fer els exercicis 1-3-4 i completar un esquema de les pàgines 60-61-62-63-64-65 (preguntarà i posarà nota)
Per al divendres, cal lliurar el comentari de text d'un text que pensem posar en el treball dels autors.
També ens ha donat un full amb els "criteris per a avaluar l'expressió oral" quan ens toque exposar el treball que farem cadascú en el grup.

Memòria Divendres 15 Abr.
Mireia
Primer Pilar els ha suggerit al grup d’Iker, que treballen en les Cròniques un vídeo que hi ha en Internet. Després, ha repartit el text “Adéu al càstig de Babel”.
Hem revisat la modalització, a les pàgines 289-290 del llibre de text. A la pàgina 290 hi ha un text a l’exercici 9 l’hem llegit i analitzat els elements de la modalització.
Després, hem llegit el text “Adéu al càstig de Babel” i hem trobat els elements de la polifonia i la modalització. Compte amb l’autor real que no està especificat; és l’editorial del periòdic. S’ha introduït el concepte d’estructura circular (que és la que té el text perquè comença i acaba amb la mateixa idea), també hem trobat la conclusió en el text i hem vist com el diari és recolza en xifres i veus d’especialistes per donar veracitat a l’article.
Per al pròxim dia:
Cal portar l’anàlisi del text “Adéu al càstig de Babel” per escrit i completat amb els elements de la dixi i les marques d’impersonalitat. També el mapa conceptual dels autors que treballarà cada grup.

Andrea Guerrero

EXÀMENS DE LA JUNTA QUALIFICADORA:

-MITJÀ: -28 de maig - comprensió i estructures lingüístiques - (eliminatori: cal superar el 40%).

-1 de juny - expressió escrita i oral.


Matrícula: 13'50 euros per internet/15 euros en Conselleria.
Web de conselleria: http://www.edu.gva.es/polin/val/publi_practic.html - Models d'exàmens i pràctiques. Ací teniu el llibre on s'expliquen els continguts que heu de preparar en els diferents nivells amb proves:

Després hem comentat un article, d'EL PAÍS, d'Obrint Pas i altre de la manifestació del dissabte. També apareixen altres xicotets artícles d'escriptors valencians.
Aquesta secció d'articles d'EL PAÍS es diu Quadern i apareix els dijous, estan escrits en valencià.
Després hem fet un debat entre tots per veure si podem parlar amb algun autor per a fer-li una entrevista a l'institut.
Per últim hem corregit les activitats de la pàgina 287.

Guillermo Baz
Íker i Miquel faran un esquema sobre les Cròniques. Després de la presentació farem activitats sobre les Cròniques i algun comentari. Començarem els treballs de literatura el 15 d'abril, abans d'aquest dia treballarem els elements de la comunicació.
Hem corregit els exercicis dels elements de la comunicació de les pàgines 28 a 31.
Hem treballat les definicions dels elements de la comunicació i després les funcions del llenguatge.
Pilar ens ha donat un full per a treballar la polifonia del llenguatge.
Per a deures, hem d’identificar les veus que apareixen en el correu. Qui no té el text ha de fer de les pàgines 287 i 288 les activitats de la 5 a la 8.
2a Avaluació
Hem acordat que la data de termini per a presentar els comentaris dels relats és el cap de setmana del 12 al 13 de març.
El treball escrit es presentarà l'1 d'abril i constarà d'una prova escrita i una part oral. El llibre s'anomena Terra Baixa i va ser escrit per Àngel Guimerà.
Mireia i Andrea han presentat els seu relat, tracta d'una història d'amor entre un príncep i una princesa. Utilitzen moltes fotografies de pel·lícules Disney i música de la pel·lícula de Blancaneus.
Anna Bailach, Anna Figueroa i Lara han fet un relat digital que tracta de la compra que fa un home d'una casa. L'àudio s'escolta una mica malament.
Manuel i Adrià Català han preparat el següent relat. Tant les fotos com la música són originals i molt descriptives.
Iker i Andreu continuen amb els relats. Les diferents veus que fa Andreu fan el conte més divertit. Tal vegada les fotos es repeteixen massa però són adients al tema.
Marc, Sito, Cèsar i Gabi finalitzen les presentacions. Hi ha massa interval entre foto i foto, encara i tot les fotos mostren molt bé el tema del relat.
Hem comentat breument la nostra opinió sobre els contes.

Andrea Guerrero

La professora ha començat la classe repartint el treball dels records de cadascú i hem parlat de la importància de la nostra expressió.
Després ha preguntat si algú volia que penjara els seus records al wiki, aleshores aquestes persones han llegit un record: Manuel, Marisa, Noelia, Guillermo, Verónica, Inés, Mireia, Anna F., Lara, Anna B., Iker, Andreu, Sito i César.
Més tard ens ha repartit un poema d'Ausiàs March i l'hem llegit i comentat.
-Hem debatut el tema: Desesperança, preocupació, sense salvació, sofriment, ràbia i desig de venjança.
-Mètrica: versos decasíl·labs, ABBA (creuada), rima consonant i masculina (síl·laba aguda) i cesura 4+6.
-Recursos: comparació, repeticions, encavalgaments, aliteracions, hipèrbaton, etc.
Finalment ens ha repartit el comentari del poema.

César Villena Castellanos 1 BACA
Memòria de classe 25/02/2011
Hui la classe ha començat amb l'entrega dels “records” a Pilar.
A continuació hem recordat unes dates que jA havÍem ficat.
Per al dia 8, farem un comentari de text d'un d'aquestos 4 autors: Jordi de Sant Jordi, Jaume Roig, Roís de Corella o Ausiàs March. I per a fer aquest comentari primer hem de corregir les activitats del tema 5 de les pàgines 167-169, de la 172-182 i de la 199-201, al llarg de la setmana que ve. També hem explicat com ha de ser el relat digital, que serà per a després del comentari. Ha de tindre una durada de 5 minuts màxim si és en grup, si és individual no cal que siga tan llarg, ha d'estar fet amb unes 20-30 fotos màxim, a la fulla que vam repartir hem de ficar el guió, la veu que s'escolta, però per escrit ja que l'hem de tenir escrita per a gravar-la. El relat potser seqüència d'imatges o gravació de vídeo feta amb mòbil o una càmera. Després hem llegit el poema de la pàg. 166 (Text 3) i hem corregit les activitats d'eixa mateixa pàgina, l'activitat 2.

Hem llegit les anotacions del marge de la pàg 167 que expliquen que és una al·legoria i un apòstrofe. Més tard, hem llegit el poema III de la pàg 168 i hem analitzat recursos (hipèrbatons, al·legories,etc.) . Hem llegit els temes que utilitza March i les idees que té sobre l'amor. I per últim, hem fet el quadre de les pàgines 172 i 173, de l'activitat 11. Per al pròxim dia hem d'acabar les activitats de les pàgines 172 a 182 i de la 199 a 201.

Memòria 17-2-11, Anna Claudia Arrufat Traver 1r BACA

Què hem fet avui?
-Mireia i Andrea han llegit el poema d'Ausiàs March que comença “No.m pren així com al petit vailet...”
recursos: La comparació
s'adreça a la seua amada (plena de seny)

-Julia, Marc i César han llegit el poema que comença “Quan plau a Déu que la fusta peresca...”
recursos: Experiència i saviesa (diu que no serveix per distingir l'home llest del borinot, també diu que la fortuna i l'atzar dominen els homes)

-Miquel i Andreu lligen un poema d'Ausiàs March que comença amb “Quan plau a Déu que la fusta peresca...” on podem observar els mateixos recursos esmentats anteriorment.

-Adrià Català llig un poema d'Ausias March que comença “Alt e amor d'un gran desig s'enguarda...”
recursos: Diu que no el pot curar el metge sinó ella

-Marc ens ha parlat de Jacomart que fou un pintor valencià que va residir a Nàpols com a pintor del rei d'Aragó Alfons el Magnànim.

-Andreu ha llegit un poema d'Estellés
-Gabi ha llegit també un poema d'Estellés
-Iker ha llegit un poema d'Estellés i també ha llegit un poema escrit per ell molt bonic
-Lara ha llegit un poema d'Estellés i ha llegit a més un poema creat per ella on destaca la creïlla.
-Anna Figueroa ha llegit el poema d'Estellés (el 33)
-Anna Bailach ha llegit també un poema d'Estellés (el 22)

Alguna cosa que recordar?
Entregar el comentari de tots els poemes que han llegit els companys de Ausias March.


Marisa Casasempere
Aquest divendres hem fet l'examen del Gripau i Pilar ens ha dit que el pròxim dia caldrà lliurar el comentari de l'obra de teatre de L' "Espill", a partir de les activitats qeue hi ha al wiki i el comentari del poema "Ací" (per aquells que no van anar a La Nau) i parlar dels llocs visitats i l'obra de teatre (per als qui van a anar).
La lectura i esriptura dels relats personals no són obligatòriament per al pròxim dia, ja que Pilar ens explicarà com ho hem de fer. Continuarem corregint les activitats del llibre sobre els poemes d'Ausiàs Marc.

Anna Figueroa López
18-2-2011
La classe ha estat a usos múltiples i s’han explicat diverses activitats per a fer al llarg del trimestre:
- Primer, hi havia un exemple de paraules per al dictat del pròxim dia.
- Cal triar un poema d’Ausiàs March per a recitar a classe (per grups o individual) i explicar el tema del poema i alguna recurs retòric.
- La gent que faltava per examinar-se del Tirant s’examinà i la gent que no ho ha fet es por tornar a presentar al pròxim trimestre.
- Relat Digital: cal triar un conte dels que hi ha al wiki, adaptar-lo en imatges i contant-lo, o bé en un vídeo interpretant-lo nosaltres (aquest treball també es pot fer individualment o per grups
Anna Bailach Adsuara
11-2-2011
Després d’haver sigut entregats els dictats, hem fet un llistat amb les nostres faltes d’ortografia. Hem pegat una ullada al Gripau i la classe ha sigut de repàs de les típiques faltes d’ortografia que fem quan escrivim:
- Castellanismes
- Perífrasis
- Adverbis
- Verbs irregulars
- Conjuncions
Una de les faltes més greus és utilitzar “ha” (auxiliar) sense “h”.

MEMÒRIA (04.02.11.)

Julia Canet Hermida


Durant la classe, vam fer el control oral del llibre Tirant lo Blanc i vam veure l’auca d’Enric Valor a causa de la celebració del seu centenari.
A més, concretàrem els deures per a la classe següent:
· A partir de la fitxa d’Eiximenis, marcar el recorregut que férem durant l’eixida al teatre del dimarts 1. ( A la fulla hi ha indicacions de com s’ha de fer).
· Fer una ressenya de la representació teatral de l’Espill per Jaume Roig.
· Elegir un dels poemes d’Ausiàs March per a recitar-lo. (En anglès o en valencià). I fer una ressenya del poema (de que tracta, recursos estilístics, forma del poema, etc.).
· Elegir un dels següents autors per a treballar-lo a classe.
- Josep Vicent Marqués.
- Quim Monzó.
- Jaume Fuster.
- Mercé Rodoreda.
- Pere Calders.
NOTA: ES POT PARTICIPAR EN DOS CONCURSOS:
· PREMI SAMBORI.
· PREMI JOSEP PLA: ASSAIG, POESIA O NARRATIVA (CONTE).
A QUI LI INTERESSE O TINGA ALGUNA COSA FETA POT PARTICIPAR enviant-li a Pilar per correu el text perquè el revise.


Memòria 28 de gener
external image cleardot.gifNoelia Sanchis

Avui hem recitat cadascun una poesia que ens ha agradat del llibre que hem llegit i qui ha volgut ha llegit la seua també. No ha donat temps a acabar de recitar les poesies i continuarem la pròxima classe.
Com que ens hem partit en dos grups, un que ha llegit Versos per a Anna i altre que ha llegit 69 poemes d’amor i hem començat el de Versos per a Ann,a l’altre grup nomes ha pogut llegir-ne dos.
Versos per a Anna:
- Verónica (ha llegit el seu)
- Ines (ha llegit el seu)
- Adrián Sanchez
- Paula
- Marisa (ha llegit el seu)
- Elena (ha llegit el seu)
- Noelia
- Enriqueta
- Anna Claudia (ha llegit el seu)
- Marc
- Adrián Catalá (ha llegit el seu)
- Guillermo (ha llegit el seu)
- Sito (ha llegit el seu)
- César
69 poemes d’amor
- Julia- El amants
- Andreu

Memòria 24-1-11 - Elena Bernabeu Gómez 1er BACA

Hui a classe el primer que hem comentat és l’excursió que realitzarem el dimarts que ve al teatre. Agafarem el bus i l’obra és gratis, aleshores no cal portar diners, tan sols el bonobus. Si no tens, organitzat amb altra gent per a què surta més barat. El dijous recollirà les autoritzacions. Després de l’obra, si dóna temps, visitarem la casa d’Ausiàs March. Si algú vol separar-se del grup al finalitzar les activitats plantejades en comptes de tornar a l’institut ha de portar una autorització dels seus pares.
A continuació, hem comentat tècniques i formes de llegir un poema per a preparar-nos per al recital del divendres, on cadascú llegirà el poema triat de memòria, i el seu poema personal. També haurem d'entregar el nostre comentari. Pilar ha pujat al wiki diversos vídeos i exemples de recitals de poesia per a fer-nos una idea de com hauríem de fer-lo i ens ha recomanat que ens graven a nosaltres mateixa per a sentir com el recitem.
Després hem començat un comentari de Jordi de Sant Jordi de pràctica, però només ens ha donat temps a llegir-lo i a comentar-lo entre tots. La pràctica la finalitzarem el dijous que ve, i el dijous farem algunes activitats que tindran a vore amb l’obra de teatre L’Espill, per a tindre un poc d’informació sobre aquesta abans d’assistir al teatre.

Memòria de Gaby Àlvarez Cerdàn 21-01-1
Vam començar el Tema 5 fent una breu introducció del que anem a donar.
En la pàgina 160 hi ha un esquema que més o meny resumix el tema i que li dóna un inici perquè es tinga una idea del que tracta.
Vérem recursos retòrics que apareixen en la poesia com són:
  • Elisió i sinalefa (Pag 191)
  • Cesura, encavallament i estrofisme (Pag 192 i 193)
  • La rima (Pag 194)
Férem en un moment el exercisis que hi ha a la Pàg. 43 dels primers textos escrits.
I per últim uns deures:
  1. Buscar un document del Dalmata
  2. Dur informació sobre les llengües de l’època
  3. Un vídeo en Retoromànic

Verónica Pérez Gil
18 de gener del 2011
El dimarts vam veure un documental on es parlava de diferents llengües romàniques i eixia com s’originaven estes varietats i les diferències entre unes i altres, algunes paraules de vocabulari.
Després de vore’l Pilar ens ha demanat fer un comentari sobre el vídeo i en ell calia dir les característiques que ens pareixien interessants i després una valoració de tot. Això calia donar-li-ho en el moment a mà o també enviar-li-ho per correu electrònic.
A més, va manar que férem el comentari de text del tema 1 per a corregir-lo el dijous a classe i també les activitats que quedaven per corregir del tema 1.
20 de gener del 2011
El dijous va començar Pilar a tornar a explicar com fer la ressenya que cal entregar el divendres 28 sobre el llibre que cadascú s’ha llegit. A més, eixe dia és quan es farà el recital de poesia on cadascú recitarà el seu poema inventat i el que li ha agradat del llibre, cal recitar de memòria i, si és llarg, es pot llegir una part. Després de dir això hem començat a corregir primer el comentari de la pàgina 38 i ens ha dit que farem els comentaris d’Ausiàs March del tema 5. El divendres corregirem el exercicis del tema 1 de la pàgina 43.

(14-01-11)- Iker Gallego
Llig el poema (jo, Iker) número 16 del llibre de Vicent Andrés Estellés 69 poemes d'amor.
Es conclouen els enigmes sobre Enric Valor resolent els tres últims proposats en la classe anterior per Guillermo, Marisa i César. Els enigmes són els següents:
-Què va fundar Enric Valor durant la Segona República? Va fundar l'Agrupació Regionalista Alacantina. Es dedueix per tant que la seva ideologia era marxista, i també era considerat nacionalista valencià.
-Quina carrera va estudiar? Va estudiar economia, tot i que aquest va ser un àmbit que no va a utilitzar gaire, ja que la seva vida va estar més relacionada amb la literatura, amb el periodisme, i inclús l'àmbit empresarial.
-Com estan considerades les rondalles valencianes? Estan considerades com un best-seller a nivell de la comunitat valenciana, ja que aquestes han sigut molt vengudes i altament difoses en persones de totes les edats però essencialment els més petits.
També repassem les activitats de la primera unitat sobre llengües romàniques existents, recursos i figures retòriques, i més concretament sobre la poesia trobadoresca.
Veiem que els seus gèneres són:
- El Sirventés: Poema d'idees moralitzadores i sàtira política.
⁃ La Cançó: Poema del trobador de lloança a una dama, la seva amada.
⁃ El plany: Poema on es lamenta la mort d'una persona volguda destacant i lloant els seus aspectes positius.
⁃ La pastorel·la: Poema on el trobador, narra el seu encontre amb una pastora.
⁃ L'escondit: És l'excusació de l'amat a una dama de no poder correspondre el seu amor.
⁃ L'alba: Poema on es descriu la pena i el dolor que senten els amants al separar-se després d'haver passat la nit junts.

Finalment hem completat un esquema al llibre de resum de tot el tema sobre els diferents aspectes tractats, en la pàgina 26.

Marisa
Avui divendres 17 s'han recollit els treballs i s' han deixat al calaix de la taula els dels que no estaven a classe.
També s'han presentat 4 llibres de poesia per a elegir els que anem a llegir el pròxim trimestre que són: Versos per a Anna, T’estimo... i 69 Poemes d’amor.
Hem acabat corregint les activitats del llibre de la pàgina 7-, 18, 21, 22.
Per al pròxim dia s'acabaran de corregir les activitats del tema 1 i cal portar un poema o una cançó d'amor que ens agrade.

Memòria de classe: Dia 16 de desembre.
Júlia Canet
En primer lloc, hem concretat el límit per a entregar la ressenya. Finalment, s’ha acordat com a últim dia, el dissabte 18 per la vesprada.
A més, hem estat parlant de com fer la ressenya de l’exposició del Tirant. Aquesta ha d’estar formada per:
· Una opinió en base dels continguts dels quadres. Tant de la part gràfica com de l’escrita i destacant les coses més significatives.
· A banda dels quadres, s’ha de parlar sobre els titelles exposats a la biblioteca i sobre els diferents tipus d’edicions que hi havia a les vitrines.
· Finalment, incloure una valoració i una opinió personal respecte a l’exposició.
Per altra banda, hem començat el tema 1: LA LITERATURA TROBADORESCA.
Les activitats d’aquest tema que de moment cal fer son les següents:
· De la pàgina 15, l’exercici 1 (fet ja a classe).
· De la pàgina 17 l’exercici 2.
· De la pàgina 18, els exercicis 3,4 i 5.
· I encara queden més de la pàgina 22 i 24 que es diran quan avancem el tema.

Memòria: Divendres 10 de desembre

Mireia Rodríguez


-Ha exposat Mireia el llibre de lectura i després han exposat Cesar, Sito i Marc el seu.
Pilar ha explicat la ressenya que cal fer de l’exposició sobre el Tirant que hi ha a l’IES:
· Contingut dels taulers
· Anotar tots els tipus d’edicions del Tirant i quines són les primeres edicions d’aquest (la informació d’aquest punt es troba a la biblioteca).
· Valoració
-Concretem que el control oral sobre el Tirant és farà la segona setmana de febrer.
- Hem parlat sobre la lectura que es farà en el segón trimestre:
Ha de ser un llibre de poemes d’amor, les propostes són: “Versos per a Anna” de Marc Granell i l’Antologia de poemes d’amor de V.A. Estellés.
El treball sobre el llibre serà individual i consistirà en memoritzar un poema del llibre triat i recitar-lo, ja siga acompanyat de música, imatges o semblant (mireu videolits a Internet). I escriure un poema nosaltres mateixos, Pilar s’ha compromès a mostrar-nos tècniques i a fer pràctiques per tal d’ajudar-nos a escriure el poema.
- Hem recordat el treball voluntari sobre la requesta d’amor
- Finalment Paula ha exposat el seu llibre

Memòria 18/11/10 – Elena Bernabeu Gómez -
Hem començat parlant i contrastant les preguntes sobre l’edat mitjana, donades el dia anterior, considerant les invencions d’aquesta època que encara són emprades hui en dia. Entre aquestes podem trobar les ulleres i les primeres màquines agrícoles i tèxtils.
També hem tractat la societat de l’època, tenint en compte els seus aspectes econòmics, filosòfics i socials. Hi havien moltes censures, entre elles les obres d’Aristòtil. Es tractava d’una època on predominava un pensament molt conservador que considerava a Déu com el centre de l’univers (teocentrisme). Aquest pensament arribava fins a nivells fanàtics, creant un rebuig per la filosofia i la ciència. La filosofia grega va ser utilitzada, però només fins a cert punt i depenent del que li interessava a l’església, ja que aquesta tenia un poder quasi absolut donant lloc a una manipulació de les masses.
També vàrem considerar el feudalisme com a model social i econòmic en el qual els rics progressaven però açò no era una opció per als pobres.
A partir d’aquest argument, vàrem comparar aquest model amb el capitalisme actual, i vàrem arribar a la conclusió que eren prou similars. A continuació, vàrem començar un debat sobre el sistema i el nostre món actual, considerant diferent ideologies i els problemes que porta cadascuna, tenint en comte la nostra història.
Els deures assignats:
- Comentari sobre el debat que ha tingut lloc a classe avui.


12 de novembre de 2010 Guillermo Baz

Coses fetes a classe
- Avui hem estat parlat sobre llegir el Tirant per a poder optar al 10 en la global d'aquest trimestre. A banda, per pujar nota, podem escriure una carta d'una declaració d'amor d'una pàgina. Aquesta declaració ha de ser de forma indirecta i literària.
- Hem corregit els exercicis de les pàgines 150 i 151 (b i v).
- Hem fet el dictat de b i v.
- Una arrova és igual a 2,5 quilos.

Deures
- Averiguar per al següent dia el valor d'una fanecada.
- Cal mirar en el Wiki la resta de memòries per a comprovar les activitats que es caldrà presentar.
- Baixar dossier sobre literatura medieval, es troba al Wiki, en els recursos de literatura.

REALITZADA PER: ANNA FIGUEROA LÓPEZ
MEMÒRIA 4-11-2010
Per a pujar nota al trimestre:
-Presentació als concursos de portades alternatives del Tirant i/o redacció sobre un fragment del Tirant.
-Fer una redacció d’una pàgina sobre una declaració d’amor original
-Si et llegeixes el Tirant fa una mitjana de 10 en els altres exàmens.
Activitats del tema 4 que deuen estar finalitzades al entregar el quadern:
-Pàgina 124: Comentari en el nom de la Rosa
-P. 131: activitat 5 (encara per fer)
-P. 142/143: comentari de text del Tirant i activitats 8 i 9.
-P.145: Per fer activitats i comentari de Curial e Güelfa.
-P.152 i 157: Comentaris ja fets.
-Setmana del 8: presentació lectures.


Sito Sànchez Cerrillo 28/10/10
·Avui a classe hem parlat sobre com i quan hem de fer el treball del llibre de lectura.
·Hem parlat de dates com les d’aquest treball i de què faríem als pròxims dies.
També de què dependrà la nota de l’avaluació:
-Del diari de lectura i del treball del llibre.
-Farem un comentari sobre un text que la professora pot elegir, dels que hem treballat a classe.
-I també dels deures que fem a casa i de la participació a classe.
·Finalment hem fet els exercicis de les pàgines 108 i 109 que tracten dels fonemes oclusius. Després d’acabar-los hem fet un dictat de paraules.
·Calendari del que anem a fer els pròxims:
-Demà: completar els exercicis de Tirant i dur el llibre de lectura.
-Dimarts pròxim: Anirem a l’aula de multiusos per finalitzar les activitats de Tirant. Escollirem un fragment de Tirant dels que hi ha a la pàgina 152 i 153, i farem un comentari sobre els personatges, autor, temps, espai, etc... També vorem l’auca de Tirant.
-Dijous 4: Farem el comentari de text.
-Divendres 5: Diari de Lectura.
-Dimarts 9: Exposarem a classe la presentació del llibre de lectura.

Per al dimarts 26 Oct.:

- Influències de Tirant. Per ordre de llista es busquen les obres i els autors proposats.

- Comentem el text en què Tirant es declara a Carmesina, com ho fa i quins recursos retòriques s'hi troben.



Memòria de Gabi Àlvarez (22-10-10)
Vam dir alguns dels molts llibres que van influir en el Tirant:
El llibre l’ordre de cavalleria, escrit per l’autor mallorquí Ramón Llull, va ser un llibre de gran influència per al Tirant.
Guy de Warwycke, poema anglonormand, com també alguns poemes èpics o cantars de gesta van influir molt en el Tirant.
Vàrem corregir le activitats sobre La lletra de Batalla.
La professora va manar que buscàrem cadascú autors i obres que han pogut tindre influència en el Tirant:
· Andreu Aguilar, Gabi Álvarez i María Álvarez: Àusias March
· Ana Arrufat, Ana Bailat i Guillermo Baz: Bernat Metge
· Elena Bernabeu, Enri Borderia i Julia Canet: Chretien de Troyes
· Marisa Casasentpere, Inés Castelló i Adrià Català: Francesc Eixemenis
· Paula Català, Miquel Escribano i Ana Figueroa: Petrarca i Bocaccio
· Iker Gimeno, Andrea Guerrero i Marc Pau: Ginebra i Lancelot
· Verónica Pérez, Lara Ramis i Mireia Rodríguez: Joan Roís de Corella
· Alfons Sànchez i Adrià Sànchez: Les 1000 i una nits
· Noelia Sanchis: Miguel de Cervantes
· César Villena: Ramón Llull i William Shakespeare
Vam parlar sobre els articles que va repartir Pilar, com el de “La política i l societat” d’Espadaler”, l’article de Lola Badia, alguns sobre el Tirant i la llibertat.
Al final va manar deures:
Llegir sobre l’assaig penjat al Wiki. El fragment tracta de com Tirant es declara a Carmesina. Hem de comentar dues preguntes:
· La manera com es va declarar
· Trobar les figures retòriques que hi ha al fragment.

Memòria del 14 Octubre: Anna Bailach
Per a vore com fer la presentación del llibre de lectura cal visitar la wiki. S’ha fixat data per a anar a l’aula multiusos: Dimarts 19. El diari de lectura caldrà entregar-lo el 5 de Novembre i la presentació serà el 9 de Novembre. A la wiki s’ha establit una entrada per als enigmes. Hem parlat de Vargas Llosa i el seu primer estudi de literatura (Tirant). Cal llegir lectures de diferents autors que han realitzat estudis del Tirant per a plantejar enigmes a clase.

César Villena Castellanos, 12/10/10

Hui a classe, primer Pilar ens ha repartit els nostres dictats de l'apartat dels fonemes fricatius alveolars corresponent a la unitat 2 i ens ha deixat un temps per a mirar-los i preguntar-li si teniem algun dubte al respecte.

Després a comentat que farem molts dictats i ella farà una mitja de tots per afegir eixa nota a la nota del trimestre i hem proposat el següent dictat: de l'apartat dels fonemes oclusius de la unitat 3 (pàgines 108 i 109) per al dijous 28 d'octubre.

A continuació hem llegit els textos 2 (Fra Guillem i la “màgia”) i 3 (Fra Jorge de Burgos i un llibre d'Aristòtil) de les pags 123 i 124, i després hem corregit les activitats corresponents a eixos textos (a,b,c,d de la pàgina 124).

Una vegada corregides les activitats, Pilar ha dictat els següents enigmes, les següents preguntes, sobre el Tirant :
1) Què va escriure Cervantes sobre el Tirant ?
2) Per què les novel·les de cavalleries van ser perseguides i oblidades ?
3) Quines paraules vol Tirant que exposen a la seua tomba ?
4) Com és el tractament de l'amor ?
5) Quin tipus d'amor considera Martorell que és millor el tímid/sentimental o el viciós/carnal ?

Per últim, anàvem a corregir els deures que tením repartits, on cadascú havia de fer una cosa i només ha donat temps a que Veronica que tenia assignat el deure sobre Lola Badia diguera la seua pregunta :
Quins són els dos poemes èpics que influeixen en el Tirant, segons anomena Lola Badia en el seu article?

Els deures són les 6 preguntes (5 enigmes més la de l'article de Lola Badia).

3a setmana octubre

2a setmana de setembre-octubre:

Link de música mitgeval:
http://www.jamendo.com/es/tag/medieval

1a setmana: del 20 al 24 de setembre: