Històries fetes de somnis

Autors: alumnes de 4t d'ESO


La realitat
Ana Benetó

beneto.jpg
Estava tirada en un sofà i vaig encendre la televisió. Canal 1#, un home amb un trage molt coent matava a un bou, la gent de la plaça l'animava i l'aplaudia. Vaig decidir canviar, no m'agraden les pel·lícules violentes. 2#, 48 dones mortes a les mans dels seus marits, eixe era el titular. Suposava que era una broma, vaig canviar. 3#, un anunci en el qual deien malalts als homosexuals i estaven en contra de l'avortament. El comandament no aniria, creia que havia canviat de canal. 4#, un plató amb “gent” la qual es cridava, dic gent perquè era una enana, una amb el nas torçut, un proxeneta tot tatuat i la resta d'analfabets. 5#, uns policies pegant a persones que l'única cosa que feien era protestar per alguna cosa i no estaven utilitzant la violència. No vaig canviar de canal, no, vaig apagar i me'n vaig anar a dormir.
Quin mal son! Sort que tot era un somni i nosaltres ja hem evolucionat, veritat?

L' ANESTÈSIA

María Pascual

hospital_886356324.jpgPareix que no, però quan estàs malalta i més quan estàs a l`hospital, no saps quan es matí, vesprada, si és diumenge o divendres. Aquesta situació, jo la passí quan tenia 4 anys, vaig estar molt malalta i vaig estar tres setmanes a l 'UVI. Solament podia veure als meus pares per una finestra 1h a la setmana. Quan m'operaren em posaren anestèsia total. Després de 8 hores d'operació em vaig despertar, i vaig veure els meus pares per la finestra. Em quedí molt estranyada perquè al somni ja havia passat l'hora dels familiars i un dia abans ja havia vist els meus pares. Per aquesta raó totes les setmanes a l'UVI jo dormia a totes les hores, totes les dies, perquè em donava igual si era vesprada o diumenge, només sabia que quan dormia o em despertava estava veient els meus pares.


La cançó de l'àvia

Laura Belenguer Sanjaime
Era petita i el meu record és borrós. Eixa nit em vaig dormir depressa, vaig tardar una estona en veure on em trobava. Era un lloc fosc i al fons hi havia un llum que il·luminava una cadira. En la cadira hi havia una dona de cabells curts, que li tapaven el rostre, inclinada i en les seues cames hi havia un nadó. Aquesta cantava una cançó, no li veia el rostre però vaig vore que el balancejava amb tristesa. De sobte, m'aproximí a la dona i, encara que no li vaig veure el rostre, comencà a cantar la cançó, que mai havia escoltat. Vaig intentar esbrinar qui era però no podia. Aleshores notí que estava plorant i no sabia per què.
De sobte, vaig obrir els ulls i em doní compte que estava plorant. Em vaig sentir estranyada, què feia plorant? Aleshores vaig recordar la cançó i que abans d'anar-me’n a dormir havia estat pensant en la meua àvia morta i en com seria ja que va morir quan era molt petita.


Anònim

Recorde molt bé aquella nit, dimecres a les 00:00, me'n vaig anar al llit per a adormir-me.
Per fi arribaria el dia tan esperat per mi, eixe dijous quan anaria a Port Aventura, Barcelona.
Vaig despertar-me al cotxe, no recordava com havia arribat fins alli però em donava el mateix. A la fi del camí vaig vore dalt del cel l'atracció anomenada l´Huracà Condor. Anàrem correguent capa el parc, els meus amics i jo amb els pares d'un dells, quan la meua amiga Romina es va caure, tots ens vàrem donar un bon ensurt, però per sort no va ser res. Estàvem molt emocionats, ens pujàrem a totes les atraccions. Les que més em van agradar varen ser el Furious baco, els tronquets, el tutuki splash i en especial una: el Dragón Khan. Eixa atracció era la millor de tot el parc, amb les seues caigudes, els seus loopins, quan et posen cap a baix, etc.
L'última atracció a la qual em vaig pujar va ser eixa. Estiguérem molt de temps fent la cúa però després de tant esperar arribà el nostre temps.
Ens pujàrem i quan estàvem asseguts, els braços de la cadira baixaren per a proporcionar-nos més seguretat, al primer looping l'atracció es va caure...
Em vaig despertar de repent, estava a la meua habitació, m' havia caigut del llit.



Un somni sobre dos rodes ciclista.jpg
Víctor Zurriaga
Una nit de l'any passat vaig somiar un relat que mai se'm va oblidar. Estava en una de les curses més dures amb bicicleta de tota Espanya, la Mata homes, que són 300 km de muntanya per la Serra de Javalambre. I com hi havia 4000 participants i jo somiava que anava primer era tota una fantasia per a mi i ja pensava en els titulars del periòdics "Jove Valencià de 14 anys guanya la Mata homes davant de 3500 persones mes majors que ell".
Però tot això era massa bo per a ser veritat, fins que va sonar el despertador i em va tocar anar a l'institut i seguir un entrenament per aconseguir el meu somni.

UN ACCIDENT INESPERAT

Lamis Sheik-Yousef
CIUDAD_VACIA[1].jpg Recorde que vaig tindre un somni que es va repetir unes quantes vegades.

En el somni tindria jo uns set o huit anys i estava en la casa en què vivíem abans. Recorde que cridava a ma mare però no em feia cas, aleshores vaig cridar el meu pare, però tampoc me'n feia i vaig decidir alçar-me. Vaig buscar els meus pares i el meu germà per tota la casa, però no hi havia ningú. Em vaig asomar per la finestra i no vaig vore a ningú i em això en va estranyar perquè aquell barri sempre estava ple de gente, i vaig decidir anar al carrer a vore si els meus pares estaven en la cafeteria de sempre, encara que tenia prohibit anar sola pel carrer. Quan vaig baixar no hi havia ni una ànima al carrer, encara que els negocis estaven oberts però no hi estaven ni els propietaris dins. Com em vaig espantar perquè no trobava els meus pares vaig començar a córrer mentre plorava i, de sobte, mentre creuava el carrer va aparèixer un cotxe molt estrany i, com no em vaig donar compte, em va atropellar i em vaig despertar de sobte.


Una baralla de gats

Ausiàs Máñez
Tot va ocòrrer una nit al meu poble. Estava dormint tot sol perquè el meu germà estava amb els seus amics de festa. Recorde que era la nit que més fred feia de tot l´hivern. Vaig somiar que hi havia una baralla de gats a la plaça principal del poble. Vaig vore al meu germà que intentava separar als gats per a què el més xicotet no eixira malparat. Aleshores vaig anar corrent i em vaig caure. En aquell mateix moment em vaig despertar d´un somni molt rar i tan sols em quedava una cosa per comprovar i, quan vaig asomar-me a la finestra, vaig vore el meu germà que agafava un gat xicotet mentre que altres estaven barallant-se.

  • CAURE EN EL COMPTE

  • Fabricio Navarrete Guaman
  • Una vegada fa molts anys vaig tindre un somni en el qual jo me'n vaig anar de viatge al meu país (Equador). Estava amb tota la meua família, en el meu somni estava amb el meu nebot i se'n vam anar a un parc d'atraccions i ens ho vam passar molt bé i jo sabia que era un somni i no em volia despertar però en el meu somni em rellisquí i vaig caure. De sobte, em vaig despertar i em sentia trist, aleshores em vaig adormir de nou.

Viatge a Nova York

Andrea Rodríguez
Mai m'ha passat confondre un somni amb la realitat però el més paregut que m'ha passat va ser en un somni en el qual jo i la meua família viatjàvem a Nova York.Era un dia normal i la meua família I jo estàvem fent les maletes perquè se n'anàvem de vacances, vam fer-les i se'n vam anar a l'aeroport per agafar l'avió. Van ser deu hores de viatge interminables i per fi arribàrem a la ciutat, vam anar amb un taxi fins l'hotel i ens vam instal·lar, per la vesprada visitàrem part de la ciutat. Al dia següent,vam veure "Times square", el famós carrer, vam anar al "Central park", el parc situat a Manhattan i moltes coses més. Al voltant de la setmana vam visitar altres coses com l"Empire state", l'Estàtua de la Llibertat etc... també vam anar de compres perquè allí és tot més barat.Encara estava a Nova York i, de sobte, em vaig despertar a la meua habitació i creia que tot el que havia viscut havia sigut veritat, però, només era cosa d'un somni creat pel meu subconscient.


UN LLIBRE MOLT VISCUT

Erika Michelle Navarrete Guaman
arbre.jpgEra molt tard, jo estava acabant de llegir un llibre i fins que no l´acabara no dormiria, així que quan vaig acabar, el deixí en la tauleta i em vaig gitar. Deprés d′unes hores em vaig despertar. I no sé perquè vaig agafar el llibre i vaig començar a llegir pel primer capítol que vaig obrir. Després d′una estona escoltí un soroll en el saló, m′alcí i vaig anar a veure què passava. Vaig eixir de l′habitació però no vaig entrar en el saló sinó que estava en un bosc en el qual no distingia res, només el contorn dels arbres. Vaig alçar la vista i hi havia un muntó d´estreles que de sobte mostraven tot aquell lloc. Hi havia arbres frondosos, molta vegetació, i es podia vore algun que altre animalet per terra i aire. Vaig aguditzar l′oïda i de sobte vaig començar a escoltar el bufit del vent, alguns animals que anaven d′un costat a un altre, l′aleteig dels pardals i sense donar-me compte, estava caminant en direcció a un arbre amb un gran tronc i allí em vaig reclinar i em vaig quedar dormida. En obrir els ulls al matí, no em trobava junt amb aquell arbre, sinó en el meu llit i amb el llibre entre les mans, pel mateix capítol que el vaig obrir quan dormia. El capítol s´anomenava "Un passeig frondós".

El CÀSTING


Ana Camacho Arnaiz casting.jpg

Em trobe en el meu llit tombada. Està tot fosc. Només hi ha silenci. Em gire cap a un costat del llit. Després cap a l'altre. Veig una llum, un raig de sol aguaita. Pareix que ja és de dia. M'alce i desdejune un got de llet amb cereals i amb galletes Tosta Rica. Després vaig a fer un passeig, com tots els matins. Mentres camine, un paper cau en les meues mans. I de sobte veig una persona que em resulta familiar.Comence a córrer per a veure de més prop. Si és ella, Natalie Portman, ací. Increïble. Em faig una foto amb ella i li dic que m´encanta com actua. Veu el paper que tinc en la mà que jo inclús no havia mirat. Era un número de càsting per a participar en la pel·lícula de Woody Allen. Ella em somriu i em porta. Woody em diu que li agrada la meua forma d´actuar i que tinc una mirada molt expressiva. Acaben agafant-me com la germana de Natalie en la pel.lícula. Peròen aquest moment no sé què passa que ho veig tot borrós i fosc una altra vegada. Em gire i veig el rellotge. Les 4:08 del matí. Tot era un somni.


Dejà vue a Braga external image ?ui=2&ik=e08be45968&view=att&th=132aaf5b93fcea3e&attid=0.1&disp=emb&zw external image ?ui=2&ik=e08be45968&view=att&th=132aaf5b93fcea3e&attid=0.2&disp=emb&zw



Esteban Serrano Castelló
Fa 5 anys vaig fer un viatge pel sud de Galicia i el nord de Portugal. En un dia d´aquell viatge ,els meus pares i jo vam decidir anar a Braga, una mitjana ciutat portugesa d'uns 200.000 habitants, a uns 70 km de la frontera amb Espanya.
Ja allí, vaig baixar del cotxe en un carrer que pujava cap la catedral i de sobte em vaig donar conmpte que aquell carrer, aquella església, aquelles cases i palaus em sonaven con si haguera estat allí fa anys, com si un record borrós em vinguera al cap. En aquell moment, vaig decidir preguntar-li a ma mare, que estava al meu costat ,si havíem estat allí per algun casual, però no, aquella era la primera vegada que havia posat el peu en aquell lloc. Aleshores, vaig pensar en ciutats que havia estat i que pogueren tindre un paregut amb aquell carrer, potser Florencia? Potser que em recordara als carrers estrets del centre de Lisboa? Mai ho sabrè, pero el que sí que sé, és que aquell fou el primer dejà vue de la meua vida, encara que per aquell temps no sabia ni que aquella paraula tan estranya existia.

Només a fosques

Melissa Olmedo Ruiz 4ºC

Em veig a mi, tombada en el llit, dormida en un profund son. Al meu voltant no hi ha res, només un fons en colors rosa.Però de sobte ja no em veig tombada en el llit, no veig res. I sent una brisa que corre al meu voltant i em sent bé i amb una sensació de moviment em pose bocabaix en el llit.
Però cada vegada eixa sensació de moviment es fa més i més fort, i el que abans em feia sentir agust, a poc a poc em va preocupant. Què està passant? On estic? I que faig ací?
Sent una sensació de vertígen i el meu cor s'accelera, vull despertar-me però no puc, i note com el llit dóna voltes i cau en picat, només puc donar-me la volta per a intentar despertar-me...
Però estic en la meua habitació a fosques i sense donar-me compte em torne a dormir.

Un somni molt tremolós terratrèmol.jpg

Romina Tracchia
Em vaig despertar sobre les cinc del matí, vaig notar que el llum de la meua habitació es movia bruscament d'un costat a un altre, m'alcí i el sòl tremolava, vaig pensar que seria que estaria marejada, ja que em feia molt de mal el cap. Vaig anar a la cuina per a prendre'm una pastilla. Cada vegada els tremolors eren majors així que vaig caure en la conclusió que hi havia un terratrèmol. Vaig córrer a l'habitació de la meua mare i intentava despertar-la però no reaccionava. El sostre començava a esquerdar-se, semblava real, però hi havia alguna cosa que no quadrava, vaig mirar per la finestra i vaig veure que els edificis de davant estaven intactes, mentre que el meu s'estava enfonsant… Vaig despertar ràpidament, havia sigut un somni.

UN DIA PER A RECORDAR

Sara Diaz
El meu somni comença quan em desperte i me n´adone de que ja aplegue tard a l´institut.
Era un dia d´hivern en el qual plovia molt. El primer que vaig fer va ser arreglar-me i prendre'm la llet.
Vaig eixir al carrer i emb va tocar pujar altra vegada a ma casa (se emb va olvidar la caçadora)
Vaig aplegar quinze minuts tard a la segona classe i em trobe a la classe fent un examen que jo no sabia que hi havia i, per tant, no havia estudiat. Així i tot em va tocar fer-lo. Estava asegurat un suspens catastròfic.
En les classes següents, en totes casualment deien les notes i totes les havia suspés. Les hores següents abans d'anar-me´n a casa van ser horribles, passaven coses molt estranyes .
En acabar el dia emb vaig dirigir cap a ma casa pensant en el dia que havia tingut quan de sobte vaig caure a un forat que hi havia en terra.

En aquell moment em vaig despertar de colp. Almenys aquell dia no va ser com el del meu somni.


El zulo Secuestro.jpg

Alberto Vicente Soriano
Una vegada vaig tenir un somni en el qual estava en una cambra molt fosca, en la qual estava lligat de mans i peus a una cadira. Estava molt deshorientat perquè no sabia on estava, ni quina hora era, ni res. Aleshores, vaig intentar soltar-me de les cordes, però va ser una acció inútil. Després, quan ja havien passat unes quantes hores, llavors va obrir la porta un home de gran estatura que anava amb un ganivet a la mà, i passats uns pocs segons, l'home es va acostar cap a mi. L'home va alçar la mà en la qual portava el ganivet, i quan mel'anava a clavar, em vaig despertar.

L'encens

Esperanza Luque Ruz incienso.jpg

Em despertí sobre les fredes rajoles grogues que formaven el sòl. Em vaig incorporar a poc a poc al mateix temps que la boira m'impedia visualitzar l'horitzó amb claredat.
Decidida, em vaig alçar acuradament, intentant fer el menys soroll possible. L’aire feia olor a encens, i quan més m’acostava, a part d’intenfisicar-se, l’espessor de la boira l’aroma augmentava més, de manera que no poguí evitar tossir unes quantes vegades.
Vaig tancar un poquet els ulls, intentant forçar la meua visió per a vore amb més claredat el que la boira m’impedia observar. Res, no hi havia res més que rajoles grogues i l’intens olor a encens . Fora a on fora, no marxaria a ningun lloc.


Viatge als Pirineus


llibre_dels_somnis.jpg
Esther Pla

Per fi han arribat les vacances de Nadal. Estic posant-me la roba d’esquiar i acabant de fer-me la maleta. Mon pare ja està ficant els esquis i la meua taula al porta-esquis. Ma mare ja ha fet les maletes i està mirant que no ens deixem res. Ara mateixa ja estem tots al cotxe, camí dels Pirineus per a passar una setmana esquiant allí.
Per fi hem arribat i estic a punt de baixar esquiant la pista. És una sensació increïble lliscar per la neu a tota velocitat. Feia un any que no esquiava i ja tenia moltes ganes. Però, de sobte, sonà el despertador i em vaig despertar adonant-me que no estava esquiant i que encara faltava molt per a què arribe l’hivern.


LA LLIBRERIA DE MITJA NIT

Anònim
libreria.jpg Era una nit fosca i amb núvols. Vaig eixir del cinema i em vaig acomiadar dels meus amics. Vaig començar a caminar per a tornar a la ma casa, però quan ja havia recorregut un tros, em vaig donar compte que el camí de tots els dies no estava com sempre. Em va estranyar que la botiga de música del cantó no estava. M'havia equivocat de camí? No, perquè la resta de les cases estaven al seu lloc. Però en el lloc de la botiga hi havia una llibreria molt vella. Com estava oberta, vaig entrar a tafanejar. No hi havia ningú.Vaig començar a mirar uns llibres que estaven plens de pols. Vaig mirar el rellotge i eren les quatre menys cinc. S'havia fet molt tard. Obriguí la porta i abans d'eixir vaig vore en la porta un cartell que deia que la llibreria obria a les dotze de la nit i tancava a les cinc del matí. De sobte, la porta ws tancà i em vaig quedar dins sense poder eixir. Des de la finestra vaig vore com el carrer va desaparéixer i en el seu lloc aparegué un bosc tenebrós. Els llibres començaren a moure’s i un em perseguí. Entropessí i abans de caure a terra em vaig despertar en la foscor de la meua habitació. Tot va ser un somni.


AMB EL FOC NO S'HI JUGA

Anònim
Una vesprada molt calorosa d´estiu caminava jo amb les meus amics cap al bosc que hi havia al costat de la casa de camp d'una amiga perquè anàvem a dinar allí. El bosc era preciós, estava tot ple d´arbre. Al principi de la vesprada vam jugar al futbol i al voleibol. Després vam jugar a les cartes. Ens ho estàvem passant fantàsticament.

Un amic va encendre el foc per a fer el dinar. Al principi tot va a anar molt bé. Fins i tot vam tornar a jugar a las cartes. L'amic que estava controlant el foc també va jugar. En eixe moment es va descontrolar el foc i va començar a cremar el que hi havia al seu voltant. Ens vam espantar moltíssim i vam fugir terroritzats. Pensàvem que no ho podríem contar fins que van arribar els bombers, els quals van apagar el foc i ens van advertir que sempre que anàrem a dinar al bosc ens portàrem entrepans perquè l'incendi havia sigut xicotet però podia haver arribat a més. Des d'aquell instant, mai vam tornar a aquell bosc.


El barranc de cotxes

Pablo Ávila barranc_de_cotxes.jpg

Un dia qualsevol vaig tindre un somni, al qual somniava que anava conduint un cotxe, de repent una carretera es va col·lapsar i vaig haver d'esperar. Després d'aquella immensa cua, tot acabava en un barranc i jo em vaig caure en ell. Quan vaig caure del barranc em vaig despertar, m'alcí i quedí assegut en el llit. Estava molt nerviós.





DIA DE PLATJA
Natalia Cardonafotos-de-tiburones-asesinos-hambriento.jpg
Un dia en la platja com qualsevol altre, jugant amb els meus cosins en la sorra, menjant i botant onades, feliços d'estar junts ja que feia temps que no ens véiem. Estàvem en l'aigua rient-nos de la caiguda de Yessica, quan vam veure una taca negra no molt lluny d'ací, Vam creure que eren unes simples algues, així que no ens preocupàrem, encara que no ens va donar temps ni de preocupar-nos. En un segon estàvem cridant i l’aigua blava es va tornar roja. En eixe instant vaig sentir un insuportable dolor en les meues cames. L'últim que vaig veure i escoltar va ser a la meua família cridar el meu nom plorant.


El viatge inacabat
Mìzar Prado Moreno
Eren festes en el poble veí i anàvem als bous en moto. Quedàrem tots els amics a un lloc i des d'ahi eixírem cap al poble. A l´estona d´estar conduint me n'adone que els frens no funcionen i als pocs metres es creua un cotxe i en el moment que anàvem a xocar em desperte i estava en el llit.

De volta al passat, Nerea Barberá 4ºB

De sobte em trobava en el meu col·legi de la infància, però no era xicoteta, tenia la mateixa edat que ara. Era com si no haguérem anat mai a l'institut, seguíem en el mateix col·legi de sempre amb el pati, les classes, el gimnàs i els amics que tenia abans.

Em vaig posar molt contenta de tornar-los a veure, sobretot al vore que una de les meues millors amigues que es va haver d'anar a un altre país fa un anys. Estava allí junt amb ells. L'abrací molt fort i es trobava com la vaig vore l’última vegada fa anys i vaig estar parlant amb ella tot el dia sobre com li havia anat tots estos anys i contant-nos tot el que ens havia passat durant tot este temps. Quan vaig sentir un soroll, era el despertador, em vaig despertar i pareixia com si ahir haguera estat de veritat allí i com si haguera parlat realment amb la meua amiga.


external image clase.gif

El somni dels zeros

Beatriz Gilabert Perez 4ºB

Era com tots els dies , anava a l'institut com tots els dies , quan vaig entrar a classe de castellà , la professora ens dóna els exàmens , no me'l podia creure , havia tret un zero . Es va acabar la classe y tocava matemàtiques , ens va donar els exàmens y també havia tret un zero , i així amb totes les assignatures del dia , de sobte escolte un soroll , crec que era el timbre de la porta de ma casa era la meua germana , s'havia oblidat les claus per anar a l'institut .
Menys mal tot hi havia sigut un somni.

" Un somni un tant estrany "

Isis Sanchis Yagüe

Un dia vaig somiar que estava jo en el poble amb el meu cosí quan, de sobte, em vaig donar compte que estava somiant.

Volia despertar-me però hi havia un home que em deia que no podia despertar-me que anava a quedar-me dormida per a sempre. De sobte, van aparéixer tornados per tots el costats, i el meu cosí i jo vam córrer el més ràpid possible, però un tornado va agafar el meu cosí i va morir.

Vaig córrer per tot el poble demanant ajuda, però tot era molt estrany, van desaparéixer els tornados i es va quedar tot molt tranquil... Era una estranya situació, era la unica supervivent del poble, hi estava a soles, no tenia ni aigua, ni menjar ni lloc on passar la nit, o tots el dies de la meua vida. Creia que ja no hi havien esperances quan va aparéixer una dona d'aspecte angelical i em va dir que diguera el que més volia en aquell moment que m'ho concederia, i així va ser. Li vaig demanar que tornara tota la gent del poble incloent el meu cosí i que em despertara d'aquell somni...

Casualitat que just en aquell moment em vaig despertar d'aquell terrible somni.

Freddy freddy-krueger-crossed-arms.jpg
Jessica Garcia Gimenez
Era de nit i estava fent molt de fred i feia una tempesta perillosa. Vaig agafar una jaqueta de plomes per a posar-me damunt, i una gorra per a no mullar-me el cap. Portava debaix el meu pijama preferit de dibuixos de llops i de cotó. Vaig eixir de la casa amb prudència, però sentia que hi havia algú amb mi en eixa casa, encara que estiguera a soles. Quan estiguí fora, vaig apropar-me al garatge, per a verificar que no hi haguera ningú dins. Obrí la porta i estava Freddy, amb les urpes que té com a mans, miran't-me de una forma que em va posar els pèls de gallina. Em vaig girar i vaig eixir correguent, però ell em seguia per darrere. Quan estiguí dins de la casa, vaig córrer fins pujar al segon pis, i immediatament obrí la porta del àtic per a amagar-me dins. Segons després notava com Freddy volia entrar a la cambra també. Jo estava molt nerviosa i aterrada i ja no en tenia ninguna escapatoria. Quan per fi ell entrà, em mirà como si eixe moment fóra l'últim, es va riure, i va caminar cap a mi lentament. Però, quan ja quasi em tenia escoltí a mon pare dient-me que em despertara. Obrí els ulls i em vaig sobresaltar. Però vaig pensar: "Això sols ha sigut un malson, no pot passar de veritat".


UN DIA SENSE NEO gos.jpg

Laura Hernández Navarro

Vaig arribar a casa sobre les 9 de la nit, vaig entrar i sentí un buit com si alguna cosa no estiguera com sempre, i llavors em doní compte. Ningú havia vingut a rebre'm amb bots d'alegria com sempre i movent la cua com si el món s'acabara.

Vaig entrar al saló i els meus pares m'estaven esperant asseguts a la taula amb cares llargues, quan em van dir que estaven farts que el meu germa i jo no ens férem càrrec de Neo i que per la vesprada havien anat a buscar una casa per a d'ell i l'havien trobat. Jo no donava crèdit al que estava sentit, els meus ulls començaven a omplirse de llàgrimes, no sabia què dir ni què fer. Em vaig alçar bruscament i tanquí la porta de la meua habitació, i no vaig eixir fins al matí del dia següent.

Va ser la setmana més buida i sense sentit de la meua vida i vaig estar sense parlar als meus pares dies i dies. Un dia vaig anar a entrenar i quan entrí a la piscina vaig vore a la mare d'una amiga meua que estava amb el meu gos! Els meus pares els havien donat a Neo a uns amics de la la piscina!! Jo no donava credit al que els meus ulls estaven veient....

Vaig notar alguna cosa húmeda a la meua cara. Una gran llengua estava llepant la meua cara, quan vaig despertar suant al meu llit i la gran cara del meu gos estava davant de mi. Vaig ser la persona més feliç del món.

Quan era petit em feia pis

Alberto San Venancio Castellómear_en_la_furgoneta_de_la_policia.jpg
Quasi tot el món es feia pis quan era petit, com jo.
No era molt divertit perquè quan t'adonaves era massa tard.
El somni era molt simple, et despertaves del llit i anaves caminant cap al bany.Obries la tapa i començaves a pixar.Quan acabaves de pixar, de sobte, et despertaves i tot estava mullat.És un somni típic, però no molt agradable...



UN MAL SOMNI

Brian Medina 4º B
Vaig sortir al balcó de casa meua, mirí a la lluna i vaig veure passar una bruixa i llavors mirí davant meu i la tenia davant mirant-me. Em vaig despertar molt espantat. Des d'aquest dia, els dies dolents tinc el mateix somni però la bruixa es comença a riure i trau un ganivet, me'l passa pel coll i en eeixe instant em despierte.

INVASIÓ

Anònim

Va haver una nit en què vaig somiar que tenia lloc a la Terra una invasió extratrerrestre.Els alienígenes tenien una forma indefinida, i parlaven un idioma desconegut.Al meu somni tenien armes i objectes tecnològics més avaçats que al nostre planeta. Ens agarraven un per un i ens posaven un minixip al cervell per assegurar-se que enteníem i obeíem totes les seves ordres. Si intentaves resistir disparaven l'arma i la persona es desintegrava al moment.
Per sort, em vaig despertar i tot era un somni.


Vesela Vladimirova Pavlova, 4º C
Era una nit d'estiu i estava caminant de tornada a casa quan vaig veure un dòberman gran passar pel meu costat. Pensava que el gos m'havia vist i que venia a atacar però era tot el contrari, al veure que s'acostava vaig dir un "CHS! TREU!" i llavors es va adonar de la meva presència, va venir a mi i va començar a bordar. Tenia les dents grans i esmolades i la veu greu i forta. Es notava que estava enfadat, però com més s'enfadava el gos més por tenia jo per això vaig intentar retrocedir i buscar un lloc on amagar-me. En veure que em tirava enrere el gos em va mossegar la cama dreta, quan em vaig adonar que degotava sang de la meva cama, vaig treure una navalla de la butxaca de la meva jaqueta i li vaig tallar el coll al gos. En fer-ho em vaig despertar amb el cor accelerat al llit del meu dormitori i em vaig adonar que ja era de dia.

A soles


Juan Marco Veracoechea 4ºB

Una vegada vaig somiar que em vaig quedar a soles en el món. Em vaig alçar del llit i vaig anar a desdejunar, vaig buscar els meus pares però no els vaig trobar. Més tard, desconcertat, vaig eixir al carrer però em doní compte que no hi havia ningú tampoc. No sabia què estava passant i em vaig sentir molt espantat. D'altra banda, em sentia eufòrica perquè podia fer tot el que no podia fer abans, com per exemple incomplir normes i entrar en propietats privades, justament, quan millor ho estava, passant la meua mare em va despertar.