1. BREU INTRODUCCIÓ SOBRE L’AUTOR i LA SEUA OBRA, el moviment literari i gènere al qual pertany.
2. ANÀLISI DEL CONTINGUT -Títol: literal o irònic. - Personatges: expressió del “jo”, del “tu” (a qui es dirigeix –l’estimat, un element de la natura, la pàtria, un ésser sobrenatural, a ell mateix,...), 3ª persona - narratiu. - Tema o temes i com progressa: on està el clímax. - To i finalitat del text: punt de vista i sistema de valors que transmet.
3. RECURSOS FORMALS QUE REFLECTEIXEN EL CONTINGUT - Nivell fònic: mètrica i sons –mesura, rima, ritme, estrofa, cesura, encavalcament, al·literació, onomatopeies,... - Morfosintaxi: freqüència de substantius, adjectius, verbs,...; oracions simples o compostes; figures retòriques –polisíndeton, asíndeton, anàfora, paral·lelisme, hipèrbaton, epítet,...-. - Semàntica: camps semàntics predominants; lèxic; figures retòriques –metàfora, metonímia, comparació, hipèrbole, antítesi, interrogació retòrica,...-.
4. VALORACIÓ de l’obra sobre l’adequació de la forma al contingut. Es destaquen els elements més rellevants. Es dóna una opinió argumentada. Intertextualitat: es relaciona amb altres poemes, llibres, autors.
PRÀCTICA PER ESCRIURE UN POEMA
Llegiu el següent fragment de Noves cartes a un jove poeta de Joan Margarit, on explica com escriure un bon poema als poetes inexperts:
COMENTARI DE POEMES
1. BREU INTRODUCCIÓ SOBRE L’AUTOR i LA SEUA OBRA, el moviment literari i gènere al qual pertany.2. ANÀLISI DEL CONTINGUT
-Títol: literal o irònic.
- Personatges: expressió del “jo”, del “tu” (a qui es dirigeix –l’estimat, un element de la natura, la pàtria, un ésser sobrenatural, a ell mateix,...), 3ª persona - narratiu.
- Tema o temes i com progressa: on està el clímax.
- To i finalitat del text: punt de vista i sistema de valors que transmet.
3. RECURSOS FORMALS QUE REFLECTEIXEN EL CONTINGUT
- Nivell fònic: mètrica i sons –mesura, rima, ritme, estrofa, cesura, encavalcament, al·literació, onomatopeies,...
- Morfosintaxi: freqüència de substantius, adjectius, verbs,...; oracions simples o compostes; figures retòriques –polisíndeton, asíndeton, anàfora, paral·lelisme, hipèrbaton, epítet,...-.
- Semàntica: camps semàntics predominants; lèxic; figures retòriques –metàfora, metonímia, comparació, hipèrbole, antítesi, interrogació retòrica,...-.
4. VALORACIÓ de l’obra sobre l’adequació de la forma al contingut. Es destaquen els elements més rellevants. Es dóna una opinió argumentada. Intertextualitat: es relaciona amb altres poemes, llibres, autors.
PRÀCTICA PER ESCRIURE UN POEMA
Llegiu el següent fragment de Noves cartes a un jove poeta de Joan Margarit, on explica com escriure un bon poema als poetes inexperts:SOBRE MÈTRICA, TÈCNIQUES POÈTIQUES I SOBRE COM RECITAR UN POEMA